Córrer plovent

Admiro aquesta manera de córrer; sentir les fredes gotes com m'acaricien la pell de gallina, pàlida i roja.

Una foscor blava, permanent, m'impadeix veure les pedres que interrompen el camí; però les cames van al mateix ritme, mateixes pulsacions per minut, mateix cansanci.

Unes gotes de pluja rellisquen de les pestanyes subtadament i s'endinsen als ulls; que em piquen a causa de la suor salada que s'hi barreja dissimuladament.

Faig de parabrises a la meva vista antelada aixugant-me les parpelles amb els dits de les mans, intentant no fer-hi massa força.

Trobava a faltar sortir a córrer fent mal temps. Llavors tens més problemes, cosa que fa que el resultat sigui més gratificant; encara que els números siguin els mateixos.

Mica en mica, el cel borrós es comença a destapar.