VÀTER

Un relat de: glaçó esquerdat
Rere una merda sempre s'hi amaga una acumulació de substàncies insípides i de mal olor. Rere una merda, s'hi amaga la vida.

No se el que dic. Realment, no mentenc. Però vull escriure, necessito fer-ho.

Els dits em van sols, sembla que ballin rap. La meva llengua te ganes de llepar cada lletra que els meus dits acaricien sobre el teclat.

Es com massa seductor tot plegat; tornaré a començar.

"És una merda!"

Quantes vegades ho heu sentit a dir? És més, quantes vegades la persona que ho deia hi posava tant d'entusiasme a aquesta frase que s'enfadava sola? Ara que he reflexionat i he pogut escoltar el que em deia el meu món, us en parlaré.

Us parlaré de la merda. De l'acumulació bruta de substàncies que s'enganxen de cop i es queden a un lloc fix. De l'excrement d'origen digestiu de l'home i d'un gran nombre d'animals. De la brutícia. De la cosa dolenta, de molt poc valor. De l'exclamació que expressa contrarietat.

Vaig al lavabo. M'assento a un lloc fresc, on l'unica escalfor la trobo a sota la tapa del vàter, és a dir, al cul. El canvi brusc de les dues temperatures fa que la pell se'm posi de gallina i que el meu aparell digestiu reaccioni més depressa, és a dir, que tot se'm baixi per avall.

I és genial. La sensació és freda i calenta a la vegada. El soroll dels meus gasos no és el d'una melodia bonica d'escoltar, però tampoc em tapo les orelles. Es deixa sentir. De mentres que aquest procediment es fa per si sol, estiro el paper de vàter fins a tocar el terra. Un metre, i amb l'ajuda de la mà esquerra vaig donant voltes sobre l'altre mà. M'aixeco de la tassa i m'aixugo el cul, acariciant-lo. Miro el paper. El doblego i el torno a enmerdar, i torno a mirar-lo per veure si encara està brut, perquè si el paper està marró, vol dir que a la meva pell encara hi ha merda. Que encara hi tinc enganxada un excrement d'origen digestiu de l'home o d'un gran nombre d'animals, encara hi tinc bruticia al cos. Que hi tinc una cosa dolenta, de molt poc valor. Pero realment, aquestes definicions que fan els diccionaris les trobo ridicules. Jo em trec la merda perquè per mi no fa bona olor. Però, això és relatiu.

Em fascina veure com el paper es mulla. Veure com es desfà i el remulí d'aigua del pou que s'hi forma allà dins s'emporta tot el que per a tu, és una merda.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de glaçó esquerdat

glaçó esquerdat

10 Relats

6 Comentaris

6157 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Enganxar mots per formar una sola história.

Negra, foradada. Però que estigui viva.






www.relatsbreus.over-blog.com