RECORDS DE MOMENTS ESTÀTICS

-Anna, anem a buscar bolets, estudia força!-i el soroll de les seves passes s’esvaeixen pel passadís.
Escolto com baixa a poc a poc la porta del garatge, i quan ha baixat del tot, l’agafo.
Acaricio com cada dia amb el pulgar les zones més fredes, aquell tacte que no acaba de ser suau, però no és gens rugós. Les pupil•les clavades a les seves taques marrons, que em recorden moments de victória, de cansanci, alegria, esforç...
Aparto amb delicadesa el seu gruix de pèl, i veig aquella cicatriu marcada. Aquell moment on la felicitat m’enlluernava més que ell, que no va durar més de dos minuts. Una felicitat intermitent que arrossego ja des de petita.
La meva posició segueix intacta, amb el coll arrugat i el clatell tensat gaudint d’aquells records constants que hem fet junts.
Alço pocs centímetres la mirada, i veig que té un tres per cent de vida. M’emprenyo amb mi mateixa. L’escanyo amb força amb la mà dreta, i pocs minuts després em vibren els dits i la pantalla queda negra. Mor.

Però no em preocupo, perquè sé que el móvil té una d’aquelles paraules que molts humans desitgen tenir com a característica i que atrau a tanta gent; la inmortalitat.

Conecto el cable amb el móvil i l'enxufo a l'endoll.
Arronso les celles, em truca la mare.
-Si?
-Anna, ha arribat el pare? Fa dues hores que l'estic buscant pel bosc.-El moviment de la meva boca es congela al notar de nou la vibració del móvil apagant-se i la pantalla torna a quedar obscura.
Ara si que no escolto res. Un silenci absolut se m'enganxa dins les orelles i el gargot que tinc dins la ment sobrepassa la línia de la meva figura.