Conversa entre dos nens de vuit anys

Fa uns dies em preguntava si no era massa dura pensant que la societat, és a dir, l'escola, els pares i mares, els mitjans de comunicació, i altres influències diverses, no transmetien contínuament violència als infants i per tant, no creava persones incapaces d'anar pel món sense exercir violència. Doncs com si hagués anat pel món buscant una quartada, vaig sentir això de dos infants.

-Doncs saps, els meus pares estan divorciats i cadascú viu en un lloc diferent,
(El nen que ho diu ho repeteix diversos cops a un altre company)

-I és clar, el cura va dir "hasta que la muerte los separe, hasta que la muerte los separe".

-(Intervinc, tot i que millor no fer-ho, però com que parlaven de mort ho vaig fer) Bé, de vegades no es pot fer això que demana el cura, perquè si la relació no va bé, cal separar-se.

Sí, però el cura va dir hasta que la muerte nos separe. (Em respon, i no torno a intervenir més) Ah! ja sé, mataré el meu pare i així ja serà fins que la mort els separi.

Bé, em sembla que no calen més paraules.