Contes del Raval: Novile

Un relat de: Eric Martinez
La víctima mirava al seu voltant, com si algú la seguís, com si tot el seu voltant fos una pintura fosca de Goya... Però no era cap pintura... Era la nit d'una Barcelona fosca dels primers anys del nou segle XX, on els pescadors recollien les seves xarxes, i les prostitutes tiraven les seves canyes...

La Novile... Així es deia, ningú sabia perquè... Només que es deia així... Novile... Caminava per un carreró ample quan de cop va notar una fredor... Una esgarrifança que li recorria el cos... Va accelerar el pas, dirigint-se a un dels carrers que componien aquella part de la ciutat que tothom odiava, però per la que tothom se sentia atret... El raval... Cada carrer que el componia era com una vena d'un organisme que donava sang intermitent a una ciutat que mai se saciava.

Novile caminava com si algú la perseguís. Però no hi havia ningú... Només una ombra... La seva ombra, alterada per l'opi ingerit. Cansada i fatigada, va seure al costat de Sant Agustí, aquell edifici s'alçava rere ella, i com un nen que acaba de néixer, la mirava fascinada.

-Creus en Déu?

Una figura que no es distingia, li parlava entre el fum de les clavegueres...

-He de creure en alguna cosa, no?
Va dir la Novile burleta.
La figura va dibuixar un somriure entre la penombra.

-Bé... Tindràs un lloc on anar.

La Novile no va dir res més... Res... Un tall al coll feia sortir la seva llengua per la tràquea... Però els seus ulls... Els seus ulls no deixaven de mirar a l'obscuritat... On ja no hi havia fum... Ni figura... Ni somriure...

Comentaris

  • sukalu | 15-08-2020 | Valoració: 8

    Your article is very meticulous and impressive to me, I hope to receive more good articles. fireboy and watergirl

  • Georgiaa[Ofensiu]
    GeorgiaC20 | 03-07-2020

    https://bit.ly/379rX0n
    https://bit.ly/2MC7jMZ
    https://v.gd/xNfPeu
    http://abre.ai/bcvD
    http://301.nz/MFA
    http://ulvis.net/cuw
    http://bit.do/fFS6X
    https://bit.ly/3cySlC4
    https://v.gd/O7zrje
    https://n9.cl/0a3o3

  • Gràcies Cracks![Ofensiu]
    Eric Martinez | 12-01-2020

    Moltísimes gràcies cracks!

  • Límits[Ofensiu]
    SrGarcia | 12-01-2020

    Terrible. Un ambient molt ben descrit. Un bon ús dels punts suspensius, una retòrica que ens parla de boira i solitud, d'un espai amb límits mal definits.
    Una barreja insòlita de terror i de poesia: molt ben escrit el relat.

  • Quadre pictòric...[Ofensiu]
    Nil | 12-01-2020 | Valoració: 10

    El teu terrorífic relat ambientat al barri del Raval de la Barcelona vuitcentista, carrers per on en aquesta mateixa època una temuda vampiressa del carrer Ponent perpetrava de les seves... M'ha mantingut en suspens tota l'estona que m'ha calgut per a acabar de llegir-lo. Com tots els teus escrits: concisos però intensos, i alhora força romàntics....Per què com delicades i punyents pinzellades de realisme aconsegueixes crear unes escenes d'allò més pictòriques que ullprenen al lector de bon començament. Aprofito per a revelar-te una informació... Si en Jack l'esbodellador mai va ésser trobat és per què la policia de Londres anava rere la pista d'un home, quan en realitat fou una dona la que perpetrar aitals assassinats en sèrie... dona homenenca potser?, afegeixo jo... Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: