Contel del Raval: El pallasso

Un relat de: Eric Martinez
La mare de l'Eric, la senyora Pilar, era una senyora altiva, elegant, i presumida, dedicava la major part del seu temps a treballar en la neteja de les cases de les famílies riques de Barcelona, i el temps que li sobrava, el gestionava entre l'educació del seu fill i les seves hores de son.
Cada vegada que l'Eric deia alguna cosa que a la seva mare no li agradava aquesta li donava un cop. Els actes de violència formaven part de la relació de mare i fill que es podia veure entre els nostres protagonistes... Des de fora, Pilar es podia veure com una figura dictatorial, que tractava el seu fill amb severitat. Havia sigut una dona maltractada, de pare alcohòlic que li pegava nit rere nit... Ella havia adquirit el caràcter del seu pare, la violència a l'hora de tractar els altres, sobretot al seu fill... Però l'estimava, encara que en alguna ocasió li hagués trencat un dit, li hagués inflat els llavis d'un cop de puny, l'hagués tirat per unes escales... Ella l'estimava, estimava al seu Eric... El seu petit...
Una tarda, la senyora Pilar, es trobava caminant per l'avinguda de les Drassanes, quan en creuar la cantonada amb el carrer de la Madrona, es va trobar el petit Eric, pujat damunt d'una teulada, maquillat de pallasso, i fent un número còmic pels espectadors del carrer, que reien de les seves pallassades.
En veure la situació, la Pilar va quedar estupefacte, i va mirar el seu fill amb cara de decepció.
El jove Eric la va mirar avergonyit.
En passar els anys, l'Eric va créixer, es va fer un home de negocis, i va començar a treballar per diversos clients adinerats. Era l'orgull de Pilar.
Un dia, la Pilar caminava pel carrer del Cid, quan de sobte va veure tot un conjunt de persones a través d'una balla. Els rostres la miraven tristos, apagats, sense expressivitat.
L'Eric es trobava en una reunió, quan de sobte la seva mare va interrompre l'acte sense previ avís.

- Mare... Estem en mig d'una reunió.
- Els hi està traient...
- De què parles mare?
- El còlera...
Va dir la Pilar mig plorosa...
- De què parles?

La Pilar va agafar aire, i amb llàgrimes als ulls va parlar al seu fill.

- He comès molts errors a la meva vida... Però el pitjor error de tots, va ser no riure aquella tarda... Saps perquè va ser un error? Perquè volia fer-ho, i intentant protegir-te no ho vaig fer...
- Ho vas fer mare... Mira on estic...
- No Eric, no... Perquè tu estàs aquí... I ells estan allà... El còlera no només els està prenent la vida... També els està traient l'alegria... Et necessiten.

Un silenci es va apoderar de la sala.

- Si us plau mare, estem fent una reunió...

Pilar va mirar al seu fill trista, i va marxar sense dir paraula.
La senyora Pilar va decidir apropar-se per última vegada al carrer del Cid, amb l'objectiu de poder veure aquells rostres una última vegada.
En arribar, es va disculpar amb ells entre plors, sentint a l'interior de la seva anima, la pena, el dolor, el patiment d'aquella gent, i la impotència de no poder-los ajudar...
Va decidir marxar, i quan estava a punt de sortir del carrer, un riure infantil la va fer girar-se.
Una nena, des de l'altra punta de la balla reia, i de la mateixa manera, tots els malalts que formaven part d'aquell espai... Tots miraven al terrat de l'edifici del davant.
L'Eric es trobava allà, maquillat de pallasso, i realitzant el seu número... Un número, que per fi... Va fer riure la seva mare.

Comentaris

  • Protecció de la seua mare.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-03-2020 | Valoració: 10

    Un relat molt ben aconseguit, on la mare vol protegir a l'Eric. Perquè en el fons la senyora Pilar el que volia del seu fill, és que fóra el més sensats possible.
    M'ha agradat com ho expresses en totes els punts possibles.
    Perla de vellut

  • Amor de mare.[Ofensiu]
    Nil | 19-03-2020 | Valoració: 10

    Aquest relat té un final entendridor, que disculpa la severitat d'aquesta mare que, al cap i a la fi, volia lo millor per al seu fill. Encara que no justifica que el pegués al morros o li trenques un dit. Com sempre els teus relats em fan passejar per aquella Barcelona de Ciutat Vella, quan era veritablement catalana. Ah! ja aniré llegint i comentant a poc a poc els teus relats, he estat uns dies molt fotut, la grip, i encara no em trobo prou bé. Nil.

  • SrGarcia![Ofensiu]
    Eric Martinez | 17-03-2020

    Moltísimes gràcies pel teu comentari, i mersi per dir lo del google maps, m'he donat compte que he escrit malament un dels carrers, La Santa Madrona! No carrer de la Madrona!.

    Una abraçada enorme!
    Eric

  • Temps presents[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-03-2020

    Conec poc Barcelona. Aquest relat l'he llegit buscant els carrers al google maps. A aquesta sèrie, trobo que les localitzacions importen molt.
    M'agrada el personatge de la senyora Pilar, s'estimava molt el seu fill malgrat haver-lo criat a hòsties.
    Un relat de temps com els presents.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: