Com costa compartir el dol!

El pare ( que té 3 fills i una filla i tres néts i tres nétes, que molt se l'estimen i ell bé que hos sap) ; des que va morir la mare, només que sent soledat....


Avui, pare estimat,
tots dos, propers hem estat.
Sé que, com jo, ho has notat.
Com mai abans ho havíem fet…
I ha estat en la intimitat,
que tot parlant de la mare,
els nostres dols s'han mostrat.

Cara a cara,
amb sinceritat,
en una franca abraçada
en silenci, han plorat...
La meva profunda pena
I la teva amarga soledat.

Ha estat un petit instant
agredolç i dolorós,
però en deixar que els nostres dols
retornessin als seus caus,
els hem vist alleugerits
i una mica consolats.

Tanmateix, els nostres ulls
les llàgrimes han contingut.
No han estat pas tan valents
les mirades com els mots...

Potser quan ens retrobem
no caldrà vessar paraules
i aguantant-nos la mirada,
per fi, el plor alliberem.