Col·liri de cel

Un relat de: Sandra Domínguez Roig.

I que desèrtics els carrers...
sota devessall d'eixam d'agulla
duc un col·liri de cel.
M'has avortat el vers,
i retornat en una el·lipsi
al maleït punt de partida.

Comentaris

  • de ben segur[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-06-2010

    que sempre hi ha camins que ens retornen al punt de partida, però a voltes... no fa mal recomençar, i un lliri, sia blanc o d'aigua, sempre serà un lliri, ben trobada un cop més, ja que dius que retornes, vol dir que abans ja hi erets.

    Doncs sempre seràs benvinguda de nou, lliri.

    Una abraçada.

    Ferran

    Per cert, molt xulo el poema!
    Amb un estil que no sé... em recordes a algú...
    sigui com sigui, molt ben triades les paraules que creen una imatge que et fa mirar, i rellegir-lo.

  • Feia molt temps...[Ofensiu]
    Fidel | 20-06-2010

    que no comentava per aquí. Una meravella, precisió excelsa. Quin goig !!!!

  • seguim en contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 13-05-2010

    Aquesta flarança a fonoll
    a terra humida,
    a peus xops,
    argila,
    em duu en un eli.ipsi
    de temps
    a la jovenesa,
    De quan corriem
    aliens a l'oratge,
    quan ens alçàvem
    per sobre de tempestes.
    Amb l''infanti il.usió
    d'esperar saLtar per torns,
    els bassals.

    què xulo lliri, m'agrada té molta força i sentiment
    una abraçada encaixada
    fins aviat
    joan

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 11-05-2010 | Valoració: 10

    en primer lloc et felicito pel poema, en poques paraules i molt ben triades transmets molt, com a mi m'agrada
    et felicito i et dono la benvinguda a RC
    fins ben aviat
    joan

    PD.- et convido a llegir un poema meu, a veure si t'agrada, ja em diràs: La tempesta

  • el lliri blanc amb col.liri de cel[Ofensiu]
    Marc Freixas | 09-05-2010 | Valoració: 10

    sigues benvinguda a relats

    una bona entrada...

    poema curt, breu
    ple de metàfores
    en versos ben plens de poesia


    sóc
    un poema
    que abraça el lliri blanc
    per escriure la meva admiració
    cap al teu talent més infinit


    una abraçada ben literària

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sandra Domínguez Roig.

Sandra Domínguez Roig.

4 Relats

7 Comentaris

2771 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Una veu, i un camí.
Un liri blanc enmig de la vasta planície verda.
Una heura que acaticía una pedra,
un ànima
de poetessa que s'eleva amb un sospir.
una veu sóc
que et xiuxiueja
els versos més bells
que van caure de la nit.