Collaret de paraules...

Un relat de: onatge
Un collaret de paraules,
sense tanca, només
un verb de conjugació oberta.

Els sentiments fan
els seus líquens
i s’arrapen en la
nostra nuesa.

Freda, l’abraçada
de la solitud.
El somriure es fa ocell
i vola totes les distàncies.
La flama de la carícia,
el caliu que no crema.

El crit dels llavis
que parlen muts...
Les arracades de silenci
mentre la cançó
entre cos i cos
canta que
cantaràs...

onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

394392 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com