Claror en la nit

Crec que com a escriptora ets més que bona, aquest text, que es nota que t'ha sortit de dins, serveix perquè et digui que em sento plenament identificat amb tu... És tant difícil tirar endavant quan veus que tothom et dóna l'esquena. Però creu-me, la decisió de triar el camí difícil és la correcta, i veuràs com, a llarg plaç, et sortirà més a compte.

A banda d'això haig de dir-te que has sapigut expressar amb total claredat els sentiments que volies transmetre, i això, de cara al lector, s'agraeix.

Doncs res, més molta sort i segueix escribint.

julià.

uau

jo no sé què és perdre un familiar, un amic... Pero la tristor que m'envia el teu text és evident. A mi també em va molt bé escriure en els moments més dificils, per desfogar-se i deixondir-se.

les persones que ens estimem no ens deixen mai sols, segueixen vivint per sempre dins nostre. o, si ho prefereixes, pensa que una part d'elles es troba en cadascun dels éssers vius que t'envolten. jo ho crec aixi. és per aixo que s'ha d'estimar tot el que ens rodeja, és part de nosaltres, part de tu i de mi, part de tot.

siau!

Nomès et volia dir que el teu relat m'ha arribat. Sembla mentida però el temps ho cura tot. Fa 3 anys va morir una meva companya en un accident de cotxe. Va ser terrible! Jo vaig escriure com tu tot el que sentia. Et convido a llegir-lo "Carta a la desesperació".
Anims i endavant!
Salut!

Mai els dies son foscos del t ot
en algun recó surt la llum
que ens guii !.
tothom esta predestinat a ser feliç
hi tenim el dret !,
però cal estar a l'aguaït dels moment en que passa, potser passi de nit....

Perdre els puntals de la vida
la referencia , el model estimat, es dur!
molt dur,
però apareixeran noves espatlles per consolar-te , sense buscar-les.

Fa poca estona he tornat dells llacs de Carança, sota el pic del Infern :
quin motiu per viure !!!
i altres...
El mon es ple de llocs màgics ,
sovint solitaris , que ens esperen.

No pots viure de l' esperança
pero tampoc sense ella .

Avet_blau

La vida és com és, bons moments i mals moments, i a mi sempre m'ha servit expresar el que sento en cada una d'aquestes ocasions, deixant-ho per escrit.
Segueix deixant anar les paraules, sobre un paper en blanc i veuràs que quan passi el temps i ho tornis a llegir, et semblarà impossible haver patit tant i somriuras en veura com t'ho vas passar de be de tant en tant.

Sincerament no tinc paraules...
et dire que he tingut que axugar-me els ulls.
Quin valor per relatar aquests sentiments, quina força que tens...
sense paraules
nomes dir-t´he : ENDAVANT !!!
Força i llum

... i personals omplin el teu text. Sembles estar en un moment baix, però en aquesta vida hem d'ésser valents i tirar endavant. No tenim un altre remei. Crec saber de què parles, doncs he passat per situacions semblants, en les que sembla que tot s'està ensorrant.
La felicitat, almenys un bocí d'ella, cal cercar-la constantment. No crec que estiguem predestinats, ni a això ni a res.
Vull donar-te ànims i continua expressant els teus sentiments mitjançant la Literatura. És com una teràpia. Això t'ho puc assegurar, doncs ho he experimentat personalment, i encara avui en dia segueix fent-me profit en aqueix aspecte. No sé què dir-te més. Tan sols desitjar-te molta salut.
Una forta abraçada!

FRANCESC (des de l'Horta de València)

PS Si vols escoltar la cançó, no cal deixar el teu e-mail a l'abast de tothom. M'envies un correu, i així tan sols m'entere jo i ningú més. La meua adreça electrònica és: francescarnau@hotmail.com

El comentari del relat no es pot ni definir amb paraules, son sentiments a flor de pell plasmats paraula a paraula. El relat per ami es magnífic i expresat d'una forma que sap arribar a entendrí o entristí els sentiments del lecto.
La vida a sigut molt injusta amb tu, una noia dolça, simpàtica bonica i molt bona amiga, però la vida ta colpejat molt dur, i mols cops, a canvi, tu as sapigut estar a l'altura i pasar els mals moments i mirar cap avan i seguir avançan poc a poc pero amb fermesa pero que sapigues que no estas sola i sempre tindras algu amb qui poderte recolzar. Ara, se que no estas pasan per bons moments i ja sas jo sempre estare per donarte un cop de ma ;)
Petons preciosa.

PD: Espero que pronte pugui llegir un atre relat teu ^^

es nota que has viscut mol i que sas de que parles. Has passat per coses que gent de la amteixa edat mai es podria imaginar.

La teva vida no ha sigut un camí de flors i violes, ha sigut un camí dur, ple de pedres que t'han fet ensopegar, de gent que has perdut i de sentiments ofuscats però això tal com mol be has dit no t'ha fet desistir, no t'ha fet triar l'opció mes facil. Evidentment que en alguns moments hauras pensat en abandonar, en deixar-ho tot però sempre t'has sobre posat a aquests sentiments i això t'ha fet crèxer i ser més forta. Hauras tingut gent al teu costat qur t'haura recolzat que haura fet el possible per ajudarte, aquelles persones son els teus amics, els veritables amics. Però tot i haver intetnat ajudarte qui ha sortit en cada cas dels mals moments has sigut tu, solament tu.

Així que estic convençuda que un cop més t'en sortiràs, com sempre has fet, i com seguiràs fent.

Però tamé vull que epesis en les coses bones que t'han passat, que encara que de vegades no les vegis estan aquí i són moltes.


Així que anims per superar una de els tantes caigudes que tindràs, que tindrem, en el dur camí de la vida.


Una abraçada molt forta de part de Perry

Sembla mentida que, un sol text, unes quantes ratlles puguin destapar i donar a conèixer les coses més profundes que una porta dins, aquells fets, que per una raó o una altre els amaguem, els i posem una barrera. El perquè ho fem no ho sé.
La vida és un guanyar i perdre, un caminar i aturar-se, sempre acompanyat de bons moments amb somriures i alegries, diversions i moments, però també van acompanyats de tristeses, llàgrimes i errors.
Perdre algú estimat, és dur, però són coses de la vida, em d'estar preparats per enfrontar-nos-hi de la millor manera possible, sembla fàcil dit així, però no ho és. No tothom sap enfrontar-s'hi molta gent s'enfonsa, d'altres és fan els forts però per dins estan destrossats,,en fi..millor no pensar-hi.
En el seu moment ja t'ho vaig dir, però hi tornaré, aquest text m'agrada molt, es nota que saps de que parles quan l'escrius i ho demostres destapant els teus més profunds sentiments de la millor manera possible.
Fada_nocturna, et felicito!1 petó i una abraçada de CRiStinA!