Cercador
chin-chin
Un relat de: InadaptadaCrec recordar, que quan estava molt molt contenta les paraules no aconseguien sortir de la meva boca, es quedaven encallades a la gola i en comptes de ser expulsades relliscaven suaument i queien al cor.
I ja no és el mateix ja que ara em sobren. Amb la tristesa els sentiments reviscolen i les paraules cobren vida amb ells, ja no és tan difícil expressar sinó que surten a dojo els versos trists que em fan plorar.
Deixo entreveure les musaranyes que ronden els meus ulls i em submergeixo un altre cop en les meves agonies, que teixeixen i desteixeixen els seus abismes, sense deixar-me veure mai el final. Si hi ha final.
M'enfilo mirant sempre avall, per veure si així em marejo i caic. I per recordar-te. Avall sempre estàs tu. Saludant-me a vegades o donant-me l'esquena. Asseguda, de peu, o simplement transparent.
Semblen mil anys però a la vegada semblen dies. Com si fos ahir en un altre món, un món en el qual puc tornar i sentir els focs artificials des de la meva habitació, esmorteïts per la persiana baixada.
Comentaris
-
M'ha encantat![Ofensiu]Fabregat | 23-05-2007 | Valoració: 9
Tot el que has explicat; has escrit, totes aquestes emocions són molt bones!!
Continua així!!
Anims =) -
sensacions en un puny[Ofensiu]perunforat | 23-05-2007
m'encanta llegir sensacions que he sentit i que algú altre descriu amb paraules...
t'he vingut a conèixer i la veritat és que m'ha agradat llegir-te!
-
M'agrada molt![Ofensiu]lanoiadelpassat | 23-05-2007 | Valoració: 10
els sentits s'obren al llegir això...!! crec que has escrit un relat fàntastic, molt bo!!!
Valoració mitja: 9.67