Cérvola

Un relat de: deòmises
Quatre pinzellades li fan aparèixer el musell i l'ull, gràcils formes que s'adeqüen a les dimensions futures del seu crani. Flaira i observa el seu entorn mentre es consoliden el cap i el coll, amb traços experts. La llum és intensa, de migdia. L'herba té un color maragda que la fa apetitosa, malgrat que la seva positura no li permeti d'abastar-la. La gana se li accentua i sent el lleu ventijol quan el pelatge de l'esquena i la silueta del ventre s'han plasmat damunt del llenç. Li agradaria tant poder mossegar els brots tendres per apaivagar aquest desig famèlic... Tanmateix, les potes davanteres li són ofertes, junt amb les posteriors, que la mantenen en equilibri, gràcies a les peülles, damunt de la flonjor del terreny. Unes línies més fosques imprimeixen tensió als seus membres, mentre un bri de suor provoca que li brilli el llom quasi imperceptiblement.

De cop i volta, la llum que semblava indicar el zenit canvia i agafa uns tons purpuris, de posta. La mitja circumferència d'un sol que cau entre les muntanyes, i marxa horitzó enllà, ajuda a discernir aquesta nova temporalitat. A més a més, la humitat de l'ambient perleja, ràpidament i immediata, el prat de gotes d'aigua. Amb uns precisos moviments, els pèls del pinzell li han furtat unes hores de la seva breu existència i l'aspecte del conjunt s'ha modificat de forma rotunda: la proximitat de la nit l'aterra, és una por cerval que li és innata. Però no hi ha temps per pensar en la foscor. En uns segons, l'aparició d'un de dos de tres mastins al seu voltant transforma aquesta paüra en pànic. Sobretot en notar els ullals com se li claven al coll, tenallant la tràquea i, alhora, cercant la caròtide, que li provocaran una hemorràgia o l'asfíxia. Els vius esquitxos roigs són els últims retocs.

L'artista observa el conjunt de l'oli, tot allunyant-se'n; abans que signi el seu darrer quadre, sense que ningú no hi pari esment, la cérvola que hi ha representat haurà expirat, rodejada per tres cànids avesats a la caça major.

Comentaris

  • La progressió del quadre...[Ofensiu]

    La progressió del quadre. Això és el que ens transmets. Acurada descripció i “veus” els avenços de la pintura sobre el llenç...
    —Joan—

  • Atrapats[Ofensiu]
    Ester Enrich Coma | 09-01-2019

    La cérvola, el quadre, l'artista i la lectora, tots hem quedat captius d'aquest relat. Magnífic en el seu conjunt i un final que t'esquitxa i se't queda gravat.

    Enhorabona!

  • Pobrissona[Ofensiu]
    Montseblanc | 07-01-2019

    Està bé la idea aquesta del pintor com a creador de vida al quadre, com si fos un petit déu que té a les seves mans el destí dels éssers vius que pinta. I fa patir veure com el que comença tan dolçament deriva fins a una escena de mort salvatge, de les que hi ha als museus i que fan mal de mirar. I més a partir d’ara, que sé que la pobre cérvola estava patint de veritat...
    Original i molt ben descrit tot el procés de creació de l’obra.

  • >Collons, xicon...[Ofensiu]
    rnbonet | 07-01-2019

    ...com ha evolucionat el quadre! I la pintura/narració!!!

    Des d''un començament idíl·lic en portes a una angoixa exaltant i a una mort assegurada.

    Boníssim!

    Salut i rebolica!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

337 Relats

915 Comentaris

232731 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978