Casori

Per coses de l’atzar, i d’altres que no esmentem,
el gafet de la corxera s’entortolligà amb l’accent.
I com que els dos eren aguts, la unió esdevingué tan forta,
que s’estimaren a primera vista, amb el que això comporta.
Que si una reforçava sobre una nota el so remot,
l’altre feia acurada la pronunciació del mot.
Que si ella s’escapà d’una excelsa simfonia,
l’altre pertanyia a la paraula música, quina melodia!
La conjunció ideal, l’harmonia mel•líflua
que no podia acabar sense portar cua:
amb un acord perfecte, de gallardet,
entre el so més afinat que pot donar l’arquet
i el traç més suggerent de la ploma,
els millors ingredients per a un aroma
que s’olora, es sent i es pisca
com ho veu i tasta l’hedonista.

Desitgem-los que l’amor perduri,
impregnant el text i la partitura,
que faran més gran l’auguri
d’una convivència plena d’aventura.

Lluís Pagès
Borredà,14 de setembre 2013