Carta a Justina (aprendre a nedar)

Estimada Justina: T'envio unes ratlles perquè s'àpigues de la teva cosina Marta. Des de l'accident estava molt decaiguda i trista, però després d'uns cursets de natació la teva cosina es una altra dona. Potser quan llegeixis aquesta carta entenguis moltes coses. Sobretot no li diguis a la Marta que li he llegit el seu diari personal i íntim, no m'ho perdonaria mai ! Doncs bé, a la Marta el metge de família li va recomanar natació, nedar a la piscina o la platja per a recuperar-se de l'espatlla i la columna vertebral danyada per aquell trist accident de motocicleta de fa uns anys.
Va decidir després de pensar-s'ho molt inscriure's a un curs de natació. Ella, que no li agrada l'aigua més enllà de la dutxa del bany de casa va sentir disgust. Sempre li va fer pànic el mar, i mirava l'aigua a distància per no oblidar-ne el color. Quant més lluny millor. Que segura em sento sempre deia a peu ferm de la ciutat. -- Mai va pujar a una embarcació d'esbarjo, es marejava solament en veure l'aigua- Als seus trenta i quatre anys i visquin-t'ho amb vergonya i resignació va decidir aprendre a nedar; a surar sobre l'aigua, tal com deia sempre ella, per a fer la gimnàstica recomanada. Es va lliurar amb timidesa al curset de natació amb el monitor; ella, sabia que li seria deifícil, fins i tot explicar-li que tenia fòbia a l'aigua; obviament volia curar-se.
Sí, Justina, però abans la Marta no va perdre un xic la por a l'aigua va passar molt de temps perquè en el moment de tocar l'aigua gemegava i s'enfonsava, com si tingués unes sabates de bus que se l'enduien cap el fons.
La Marta volia abandonar però el club li va canviar de monitor. Ai mare! quin monitor! Un Adonis! Ai, Justina, si el veiessis vindries als cursets. És un xic més jove que ella, i inverteix tot i l'ànim del món per ajudar-la, però acaba més temps dins de l'aigua penjada del coll d'ell que surant sobre l'aigua, però, no malpensis, el monitor està desesperat; un cas difícil deia de tant pànic que li fa l'aigua. No entrava si no era penjada del coll del monitor, la molt... ho dic amb enveja, però sense acritud. La pren per la cintura i la manté horitzoltament per la panxa i les cuixes d'amunt l'aigua. No li veien grans progressos, encara que aprenia millor a nedar amb estil per sota, que pel cim. La Marta sempre tan original! Malgrat tot, ella ha perdut el ridícul. L'instructor la reconeixia com un cas especial de fòbia a l'aigua. Va haver d'adaptar-li uns jocs dins l'aigua perquè conseguís aprendre a nedar. El monitor és un sant, un atractiu sant; si aconsegueix que aprengui a nedar per la superfície segur que el canonitzen.
A pesar de la fòbia a l'aigua la Marta ha aconseguit que almenys ells dos siguin excel.lents i entranyables amics. ( suposo que ja ho endevines...) La Marta, mentrestant va recuperant-se de l'espatlla i al final ha millorat la seva salut. Sense saber nedar ha après a jugar sota l'aigua: per sota neda com una sirena dels viatges d'Ulisses, mentre que pel damunt segueix fen-t'ho com una anegueta de pocs dies. ( És un cas singular de difícil explicació la teva cosina Marta.) Un dia m'explicava... cosa que fa de Nadal a Sant Joan o sigui gairebé mai, que quan s'acaben les classes la piscina queda deserta i aleshores es dediquen a jugar a capbussar-se. Ella, ara, en sap molt i aguanta força temps sota l'aigua, com una sirena i li va proposar el joc que més li agradava, ell, quedà sorprés, però el van practicar a l'instant. Estaven sols aquella tarda en la piscina, els cursets s'havien acabat i jugaven a treure's la roba l'un a l'altre; el banyador i la peça que sosté per a recuperar-les en la superfície de l'aigua.
Tots dos s'han tornat joganers, segons diu ella, que sempre pren la iniciativa en les temptatives en despullar-lo fregant-li la " branca màgica que es transforma" sota el banyador i ell sota de l'aigua notava com la peça s'anava endurint fent-se gran i mostrant un gran tremp com d'un bon acer de llei.
Ella, al veure-la tant formosa i gran quedà captivada, se li apropà tota encesa de passió i traient-se ràpidament les peces del vestit de bany, i quedant-se com l'Eva li ofereix les cuixes obertes, eixarrancades i ell, li endinsa la branca poderosa fins que li arribà a la profunditat de l'ànima. Ell, l'aferrava pels malucs com un pop a la roca, per fruir-la i estimar-la. Comprens Justina? I... dintre de l'aigua juguen i s'estimen i, fan el joc amorós on el monitor és l'alumne i l'alumna fa de monitor, fruint experiències agradables, despertant la seducció de l'amor que els fa presoners tots dos com en un cant de sirenes.
Amb tot el que et conto veuràs que la Marta ha canviat, ja li feia falta, pequè jo ja la veia per a vestir sants i ara és la sirena d'un sol i formós home.
Aquesta disciplina els ha donat bons resultats, encara que no en presumeixen davant de ningú evitant així, enveges i les clàssiques harpies.
Doncs bé Justina, veuràs... estan enamorats i segueixen practicant fent tot els cursets i jocs... uns els inicien a dins i d'altres fora de l'aigua.
I, en el seu diari anota cada dia una oració: - Sempre més estimaré l'aigua i el meu monitor, m'esforçaré en aprendre a perdre la por i ano fer perdre la paciència del meu acurat amor; que a més a més de ser un atlètic amant és un bon instructor ; qui molt m'ensenya en la vida esportiva i especialment en el joc que més m'agrada; en el que aporto la iniciativa i ell, la tècnica sota l'aigua.
Justina m'acomiado , ja ho veus com van les coses vine a veure-la a casa. Si vens a l'estiu podreu parlar i fer moltes coses, i ja saps, també pot anar a la piscina a jugar sota l'aigua. ( però, no sé quants monitors hi ha )
T'estima Judith.