Caridade

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
La vella portuguesa sempre pidolava pel barri i tothom la recordava allà, vagabunda i eterna, sense que la memòria col·lectiva en pogués dir res més. Tenia els cabells grisos, llarguíssims, i duia un davantal que el temps havia destenyit d’un color gairebé indefinit. Recorria la ciutat com si fos una ploma, quasi flotant, i tenia la gràcia de les persones que no pesen perquè mai no fan fressa quan trepitgen l’asfalt.
—Una caritat, si us plau…
I sempre ho deia amb paraules amables, com demanant permís per irrompre, de sobte, en les consciències dels traseünts. Era l’única frase que repetia, però només quan algú se li acostava, perquè ella no era cap assaltadora de carrers ni tampoc de butxaques. Només demanava la voluntat perquè no era avariciosa i feia anys i panys que no havia tocat cap bitllet. Fins i tot havien canviat de color però, segurament, ella no ho sabia. En el fons, pensava que els diners només eren papers vells o metalls que canviaven de mans, sense cap més valor que el dels números que tenien gravats.
—Una caritat, si us plau…
—I què em donareu a canvi?
La vella portuguesa es va espantar perquè ella era més pobra que les rates, que havien acabat fugint d’aquella ciutat on fins i tot els animals eren rics.
—No tinc res per donar-vos…
—Potser em podríeu cantar un fado de la vostra pàtria.
—D’acord. Us el cantaré igualment però, a canvi, no vull res.
—I això, vella dona?
—No puc posar preu a la nostàlgia. I si tanco els ulls, torno a Lisboa, la capital dels tramvies, on també era pobra.
—Només tinc un bitllet, però m’agradaria sentir-vos.
—Guardeu-vos-el perquè avui no el necessito. La caritat és un acte d’amor.
I amb les mans buides, la vella portuguesa ens va abraçar a tots amb la caritat de vellut d’aquell fado que es va escampar per tots els racons del barri com si fos una heura conquerint la paret.

Pseudònim: Loira Durban










Comentaris

  • Obrigada[Ofensiu]
    Loira Durban | 23-05-2018

    Moltísimes gràcies pels vostres comentaris, Aleix i Ferran! Ja se'ns han acabat els mesos de les virtuts, però de ben segur que ens tornarem a llegir perquè l'univers dels relataires és una galaxia plena d'estrelles.

    Una abraçada gegant i fins ben aviat! :)


    Marta

  • encertadíssim realisme de la caritat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-05-2018

    Molt bon ritme, ben estructurat i una rondalla molt bonica, però bé! pot ser bonica però si no estigués ben explicada, ja podria cantar fados tota la nit que no ens arribaria al cor com ho has fet tu amb el teu relat, el diàleg de la vella i el/la desconegut. (ara no sé si has fet menció de si era home o dona qui demanava el fado... caramba!!!)...

    Bon relat Marta!


    Ferran

  • Saudade[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2018 | Valoració: 10

    He llegit un relat ple d'aquella tendresa tan portuguesa, la morrinya gallega o la saudade, crec, portuguesa. Tots els que hem visitat Lisboa hem quedat atrapats per la bellesa d'aquesta ciutat. "En Lisboa, sobre lo mar, barcas novas mandei facer e deitar, ai mia senhoraa velida, ay mia senhora velida..." Una forta abraçada, Marta i fins aviat!

    Aleix

  • La llum del món[Ofensiu]
    Loira Durban | 21-05-2018

    Moltíssimes gràcies, Josep Maria!

    La caritat és amor, però també és llum. I com tu dius molt bé en el teu relat, la llum ho omple tot.

    Per cert, jo també llegeixo Murakami... I Kafka! :)


    Salut i relats!


    Marta

  • Sí, preciós[Ofensiu]
    Josep Maria Basté Framis | 19-05-2018 | Valoració: 10

    Et felicito.
    Allà on hi ha caritat, hi ha amor, no?

  • Pell de Marta[Ofensiu]
    Loira Durban | 15-05-2018

    De Marta a Marta,

    Moltíssimes gràcies! A mi també m'has fet venir pell de gallina amb el teu comentari. Si en el meu relat dic que la caritat és un acte d'amor, les paraules també ho són, perquè les regalem sense demanar res a canvi.

    Mil gràcies i fins aviat! :)


    Marta

  • Pell de gallina[Ofensiu]
    Marta Palomeras Ferran | 15-05-2018 | Valoració: 10

    Simplement, preciós. Gràcies per aquest relat tan delicat i tan ben escrit.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: