Cap identitat permanent

1
Aigua.

Ansietat de les formes
Ansietat de la pluja .
Camino entre l' aigua.
El Tao diu: siguis com l' aigua
Has vist res més fort ?
, fluix i dúctil ?
S'avé al recipient que el conté.

Hi ha un jo profund darrere
El formateig de la societat :
dels dimonis i àngels de la família ,
dels vestits de les idees,
de les botes de les idees ,
de les sabates de cada dia
dels pentinats de les modes:
Un ego que s' infla
I es torna un vip.
La clasca de l'ou
Que obro
Mirar aprendre a mirar a dins
I a fora
Rovell i clara.
Cap identitat permanent.
Batut fins al punt de neu.
L' ego ha mort :
S' ha mutat en verda frondositat vegetal

Plou , plou , plou gotetes d' ou..


2
Jo sóc l'altre

Jo sóc el doble :sóc l'altre.
Bogejo amb torxes de focs
A les banyes , com els bous
A les festes majors.


3
Retrospectiva d' Antoni Tàpies .

Sento l' excès
El seu excès de creació :
panys de parets plens de pintura
i textures .
I exclamo : òstia, òstia, òstia.
Jo, que sóc dins d'un laberint alfabètic.
I miro a fora sempre.
Sempre he mirat a fora.
Sempre.
Per si torna Teseu.