Cant a la lluna (la meva lluna)

Un relat de: Alaborn

Es fa de nit i l'horitzó s'inflama,

darrera llum del sol ponent,

tot és foscor i el món s'acalla,

la lluna plena es perfila al cel.



Astre amorós que em guies a l'alba,

sigues per mi amant amatent,

envolta'm amb suau abraçada blanca;

dolça lluna, feliç aquell que fóra estel!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Alaborn

Alaborn

24 Relats

13 Comentaris

18053 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Heus ací dues grans màximes:

"Nosaltres som els guerrillers de la paraula i els endevins de la veritat."

"El saber ens farà lliures."



Estudio biologia, però cada dia em sento més desenganyat amb les mentides consensuades en veritat que omplen les parets eixorques de la facultat i em refugio en aquesta secreta passió que són el gran relat de la meva vida i els que pretèritament també n'han deixat constància.


" Si ve l'instant que veus que defalleixo
-sóc feble al capdavall, ho saps com jo-
no em deixis desistir.

Recorda'm els projectes no acomplerts,
retreu-me les paraules
amb què vaig comprometre'm
per tu i per mi,
fes-me, si cal, memòria del lloc
i dels objectes que ens acompanyaven.

Només tu pots parlar-me'n sense por
i ens redreçarem junts altra vegada."

(Miquel Martí i Pol)

Per a qualsevol cosa (que estigui a les meves mans, s'entén...):

Alaborn_@hotmail.com

;p