Cercador
El que realment importa
Un relat de: Alaborn- Compartir:
Febles o forts, prims o cepats,
divaguem sens rumb al darrer ribatge.
Somiem i, amb el pas dels anys,
qui sap si les hores no conten enrere?
Deixem-nos estar de foteses
i menudéncies tals
com un bocí de carbó premsat.
El somriure d'una noia bonica
gran tresor!
Qui vol plata, qui vol or,
tot podent dir a una donzella:
jo t'estim aimada meva?
No, banals vivències,
quotidianes vicisituds,
jo us expulso del meu cor.
que no tinc res més que preuat record
d'un bes agredolç,
un somriure fugisser
i l'hervei del prat xopant-me l'esquena
l´Autor
24 Relats
13 Comentaris
18017 Lectures
Valoració de l'autor: 9.43
Biografia:
Heus ací dues grans màximes:"Nosaltres som els guerrillers de la paraula i els endevins de la veritat."
"El saber ens farà lliures."
Estudio biologia, però cada dia em sento més desenganyat amb les mentides consensuades en veritat que omplen les parets eixorques de la facultat i em refugio en aquesta secreta passió que són el gran relat de la meva vida i els que pretèritament també n'han deixat constància.
" Si ve l'instant que veus que defalleixo
-sóc feble al capdavall, ho saps com jo-
no em deixis desistir.
Recorda'm els projectes no acomplerts,
retreu-me les paraules
amb què vaig comprometre'm
per tu i per mi,
fes-me, si cal, memòria del lloc
i dels objectes que ens acompanyaven.
Només tu pots parlar-me'n sense por
i ens redreçarem junts altra vegada."
(Miquel Martí i Pol)
Per a qualsevol cosa (que estigui a les meves mans, s'entén...):
Alaborn_@hotmail.com
;p