Caminant cap a la Llibertat

-Hola Laia,
-Ho has fet amb en Jordi?
-Sí, ho hem fet.
-I com ha anat?
-Fabulós.
-Jo és que sempre que em vull escórrer començo a fer gesticulacions i insinuacions amb la veu i amb el cos i el Jordi es va posant calent de mica en mica. I em pinto les ungles i em poso faldilles de colors amb mitges d'aquelles de colors també i creuo les cames un munt de cops, tot per posar-lo calent, saps!
I res ell em veu i em fa aquella mirada desafiant seva i primer ens fem un petó que quasi ens xoquem de l'ímpetu i ens anem mossegant els llavis i aleshores ell dona la consigna que ens traiem la roba i ho fem i la deixem tota a terra i allà on ens pilli ja ens penetrem, amb aquells xisclets dolços, nerviosos i plens d'emocions i ell em penetra amb força i llavors com que la posició es fa molt difícil damunt d'un sofà anem al llit, jo m'hi poso a sota i ell em penetra i te la mirada perduda només em mira de tant en tant i fa un crit de satisfacció dolç, com dient que bé que estic, quina sort de ser aquí, tinc llibertat de penetració, ohhhh! I mira i torna a sentir i jo el miro amb tota atenció, sento i el miro, miro les seves expressions i m'agraden tant, ara que ho penso, potser no estic massa pendent del que jo vull sentir, no sé aquest darrer cop ho he volgut fer així.
-A tu també et mira així Leni?
-Sí, també
-I, jo es que tinc molta energia saps! I sóc com una lleona quan vaig al llit, canvio de postura, el llepo, em toco els cabells i ell es posa a cent, m'agrada tant.
-Jo sóc més observadora Laia.
-Jo més protagonista, però observar també deu estar bé ara que ho dius.
-En qualsevol cas amiga, tenim sort de gaudir d'aquesta experiència de follar amb el Jordi no trobes?
-I tant, és genial.
-Sí, hahaha i que duri molts anys. Quina meravella d'home hem trobat i que bo que sigui patrimoni de la llibertat.