Camí de naixement.

Un relat de: onatge

Diu que hi ha un camí nadalenc
i una drecera nadalenca.
Si segueixes el camí, suposo què
hi trobaràs gent de bona fe,
gent de carrer i gent de carrera.
Si agafes la drecera, segurament
estalviaràs temps. No és segur on arribaràs.
Si vas endavant entre camí i drecera
trobaràs la teva estrella, la lluna
t'acompanyarà i et serà fidel.
Què hi fa que et diguin llunàtic.
Jo també ho sóc...


Els que només combreguen del seu pessebre, mmmm,
pensa que ells també hi tenen el seu caganer.
Els naixements no s'esdevenen ni
per decret ni a cops de creu...
El naixement nadalenc o no,
és i ha de ser dintre teu.
No cal anar encenent llums i més llums,
i posar una disfressa de somriure als teus llavis.
No. Així no naixeràs, i si ho fas
no sabràs que has nascut
quedaràs embolcallat per la multitud.
Per celebrar el naixement
no cal tenir una indigestió.
Regala't silenci i saber escoltar.


Està bé que hi hagi els directors d'orquestra,
però directors de camí, no, ets tu i només tu
qui ha de trobar i fer el teu camí.



No sembris paraules ni actituds
que després no puguis regenerar.
No siguis esclau ni cec de cap dogma.
Comparteix la carícia, el caliu humà.
No obris avui la mà per tancar-la demà.


El desembre és un mes dels dotze que té el calendari.
Que no sigui només aquest mes
en que sembla que tot sigui d'or i platí.
La veritable riquesa és aquella
que no li penja l'etiqueta del preu...
Estimar és la més gran de les riqueses,
i per estimar no cal que repiquin
les campanes del campanar.
Segueix el camí que vulguis,
o la drecera que creguis més convenient,
però no hi ha d'haver cap mur
que t'impedeixi veure i arribar
a la celístia dels estels.


El desembre també té estels i estrelles, i estrellats,
i encegats, i els que combreguen amb rodes de molí.
De la veritable riquesa ningú no en
té la propietat, només es pot compartir...
Si tens una doble faç, renta't la cara
només així podràs compartir i estimar.
La força nadalenca, que vol dir la força de néixer,
t'acompanya sempre, però si fuges de tu,
en perds la força, no podràs ni compartir ni estimar.
Pensa que sempre hi ha un camí
de naixement que t'està esperant...


onatge






Comentaris

  • De poemes[Ofensiu]
    empedrat | 11-12-2008 | Valoració: 10

    com aquest se n'haurien de fer octavetes i sembrar-les amb el vent.

    Tens massa raó en tot el què dius.

    Salut company.
    empedrat

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

394423 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com