“CAL QUE NÉIXIN FLORS...”

Un relat de: MariaM
Se’m fa difícil de definir la fe. Sovint, quan no m’ho demanen, -que és la fe- ho sabria, però, ara que en volia parlar no en tinc ni idea. En el primer cas, em dic que ho sabria, perquè no la penso, tan sols la sento i la visc. En el segon, em caldria reflexionar-hi i ja no és el mateix.
Per a mi, fe és una actitud. Per ella, penetres i confies en l’altre, en l’ésser que tens al davant. No penso pas que la fe és il·lusòria. La fe posseeix un fonament que la fa raonable; es desplega, evoluciona, progressa i camina.
La democràcia neix d’una fe en l’home, en canvi, els autoritarismes neixen d’una manca de fe en ell. La fe ens fa obrir de bat a bat el cor, i fa present el futur. I, qui no voldria fer present un futur millor?
Diu la cançó: “Deu-me la fe dels meus pares (...) potser el que em manca a mi”. La fe de la meva mare era senzilla; tal vegada, en la senzillesa es troba la veritat, sempre l’hi he envejada. El cor, que no pas la ment, m’ha dut per un camí que no volia, respecte al relat, i ja no em faig enrere.
Tenia intenció de parlar-vos d’en Fidel. De jove, va deixar la seva Castella que tant estimava, perquè volia viure vora el mar, i va venir a raure a la nostra terra. Tenia cura d’un jardí, una petita mostra de la natura que tant s’estimava; allà, regava, cavava, plantava i trasplantava.
Un dia, a prop d’un contenidor de rebuig, hi va veure el que restava d’un test, amb una planta mig morta, i se la va endur cap a casa. En va tenir cura, molta cura, durant un temps, però la planteta no acabava de reeixir i, sovint, els companys n’hi feien broma.
Però, una nit, en Fidel se’n va anar, silenciosament. L’endemà, el van trobar mort, amb un somriure als llavis. A la finestra, hi havia el test i des d’allà, la margaridoia, florida, l’hi tornava el somriure.
No m’ho he inventat; com tampoc, la lletra de la cançó que cantava en Lluís Llach:
“Fe no és esperar, fe no és somniar. Fe es penosa lluita per l’avui i pel demà, (...), cal que neixin flors a cada instant.”

Comentaris

  • Revifar[Ofensiu]
    MariaM | 12-05-2018

    Nil, gràcies pels teus sug·geriments, ho tindré en compte. I gràcies, també per llegir-me.Una abraçada.

  • Revifar[Ofensiu]
    Nil | 06-05-2018 | Valoració: 10

    La fe és una creença religiós, la qual no està subjecta a proves. La fe, diuen, que mou muntanyes i no tenir-ne és com no confiar en un mateix. Aquest relat teu, en la recorda i ens la reforça. Per cert, dius que la planta va «reeixir». Aquest vocable el trobo inadequat si el que et refereixes és que la margaridoia va tornar a donar senyals de vida. El mot que s’escau és «Revifar». Reeixir l'empraríem si et referissis, a un projecte, per exemple. Salut, Nil.

  • Fidel i la FE[Ofensiu]
    MariaM | 04-05-2018

    L'escriptura, com la fe, quan s'expressen amb senzillesa, crec que molt millor, oi?
    M'ha fet contenta el teu comentari i te l'agraeixo, també, senzillament.
    MariaM.

  • Fidel i la FE[Ofensiu]

    Diuen que la FE mou muntanyes.
    En Fidel va morir feliç perquè va aconseguir el seu objectiu, retornar a la vida una planta. Ell tenia una fe senzilla, com la que dius tenia la teva mare.
    M'agraden les relacions que apareixen en el text: la canço, les flors, la fe i la senzillesa de la mare...
    FELICITATS


  • La filosofia de les flors[Ofensiu]
    MariaM | 20-03-2018

    Gràcies! Hem coincidit en el títol i crec, que també, amb d'altres coses.
    Reconec la meva ingratitud, no et segueixo com fas tu des de sempre! Coses de logística, ja sap sóc una negada.
    Una forta abraçada.
    MariaM

  • La filosofia de les flors[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-03-2018 | Valoració: 10

    Ostres Maria, quina casualitat! Desconeixia el títol del teu relat i, ves per on, gairebé coincideix amb el meu! Però vaja, coincidències a part, t'haig de felicitar per la lliçó de filosofia que ens has donat. Jo crec que la fe és aquella creència no racional, o no gaire. Sigui el que sigui, rep una forta abraçada!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: