CAÇADORS D'ASSASINS: CAPÍTOL 2: HISTÒRIES DE VIOLÈNCIA: PART I

Un relat de: Raül Gay Pau
- Tot va ocórrer fa uns tres anys, quan tenia uns disset anys. Aquella era una nit freda com aquesta i nevava. Havia sortit una mica tarda de les meues classes de dibuix, les quals per norma general acabava a les 19.00, però aquell dia vaig acabar a les 20.00. Com tots sabem a l'hivern a aquestes hores un dia entre setmana hi ha poca gent pel carrer. Em movia ràpidament, corrent a botets abraçant-me a mi mateixa per mantenir la calor. Els meus peus s'enfonsaven en la neu i em costava bastant esforç avançar. Ja veieu com sóc de menuda, així que això era un problema per a mi. Llavors Que vaig decidir? La pitjor idea que he tingut en la meua vida, atallar camí creuant un tètric carreró. Sembla la típica història, però moltes vegades la realitat supera la ficció. Ignorant els consells de la meua mare em vaig disposar a endinsar-me en un sòrdid i fosc carreró. El carreró feia olor d'orina i a vòmit, barrejat amb una forta olor a alcohol. Hi havia rates, en estat de putrefacció, penjant del coll lligades a les escales d'emergència. Els pocs gats que hi havia els estaven traient les entranyes, devorant feroçment aquelles delícies per a ells.
Els meus passos ressonaven mentre avançava i veia a diversos drogoaddictes i captaires allí, alguns aixecaven el cap i em miraven bavejant, uns altres m'ignoraven. Ja no hi havia marxa enrere, el meu objectiu era sortir d'allí el més ràpid possible. Corrent el més ràpid que em permetia les meues curtes cames estava a punt de sortir quan una figura més alta que jo em va agafar d'un carrer lateral, la qual feia olor pitjor que la que havia intentat creuar.
L'individu em va posar panxa a dalt, la meua esquena i el meu clatell es van gelar en el contacte amb la neu i això que portava abric. Damunt meua hi havia un captaire amb les dents podrides que empestava alcohol, al que li queia la bava de la boca, bava que vaig caure sobre els meus pits.
- Hola mednuda, cap on vaz tan sola amb el frid que faz- Deia sessejant i escopint. - Pedque no ens donem caor mútuament.
El vaig empényer i li vaig donar una bufetada, però en intentar aixecar-me em va tornar a tirar al sòl.
- Gosssaaa, ara veuraz com me les gaste.
Mentre em subjectava del coll amb el seu braç esquerre amb la dreta escalfava la punta d'una navalla. Quan es va posar roent l'aprope al meu ull i em va arrencar l'ull de la conca. La sang em sortia a borbollons i jo solament sentia dolor, note com amb la navalla rajava els meus pantalons i clavava la navalla en la cama. D'altra banda, note el seu membre viril en la meua cuixa, apropant-se a la meua vagina. El món donava voltes al meu al voltant. Pensava que estava acabada, però jo hi havia cridat quan m'havia atacat i resultà que passava per allí un policia. Vaig perdre la consciència quan vaig veure al policia apropar-se. Després em van portar a l'hospital i vaig estar un parell de setmanes allí. La policia va detenir al captaire, però jo ja no he tornat a ser la mateixa. - Tota aquesta història el compte fredament, cosa que li dóna més duresa l'assumpte."
- Ara quan vaig pel carrer. Tinc por. Fotre! Puto porc fastigós. Diu copejat el seu got en la taula, perdent la seua fredor. - Tant de bo es muira ell i tots els criminals. Per això vull unir-me al grup. Per detenir-los i que no li facen el mateix a una altra gent. No, si haig de ser sincera, vull unir-me al grup no per ajudar a l'altra gent, sinó per perdre la meua por. Perquè cada vegada que apague la llum no veja els seus horribles i grogues dents putrefactes. Que cada vegada que escolte un cop no em sobresalte. Vull perdre la por a viure. I per això vull caçar-los. Gràcies per escoltar-me. Necessitava esplaiar-me.
- No passa gens. - Dic jo eixugant-li les llàgrimes amb un mocador. Per a això estem aquí per expressar el que sentim i per donar-li solució. Admire el teu valor per ser la primera a explicar la teua història. Un aplaudiment.
Els assistents van començar a aplaudir, mentre que dos nois abraçats estaven sanglotant. Em quede mirant-los i un d'ells aixeque la mà.
- Parla si vols. - Li dic.
- El meu xicot està emocionadíssim amb el que ha explicat aquesta criatura menuda. - Diu. - M'ha demanat que explique la nostra història. Perquè si observeu. Ell té la gola rajada fruit d'una agressió homòfoba molt violenta que ens va succeir en sortir d'un bar. Ell és molt sensible i l'afecten tots aquests assumptes. Mira com plora el pobre. Txes et donem afecte, nosaltres sabem el que és sentir-se feble. Vull tornar-te a felicitar. Si explique la meua història, és perquè vegem l'important que és aquest grup per acabar amb tota la xusma.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: