Ca l´Umbert

Un relat de: Josep Maria Masó

De petit sentia a dir: "avui a cal forner, deien que ahir al migdia, allà baix a ca l´Umbert, un cotxe va aixafar una dona". En ocasions, però, n'eren dues, i quasi mai sobrevivien . Aquests fets, es repetien més d'un cop al llarg de l'any.

En la meva infantil, pueril imaginació, pròpia de la poca edat, m'imaginava un cos totalment aixafat i un esclafament de tal magnitud, que la desgraciada víctima romania impertèrrita allisada al terra, i que, fins i tot, era tal l'esclafada que es podia apreciar en el malaurat cos les irregularitats pròpies de les llambordes. Tant era així, pensava, que si el sòl hagués estat d'asfalt, aleshores potser l'organisme hauria pres un allisament total.

En ocasions, però, es produïen altres modalitats d'aixafament sovint per culpa d'alguna maniobra barroera d'algun conductor esbojarrat i poc hàbil. En aquest cas, l'aixafament es consumava en sentit vertical, i la desafortunada solia quedar esclafada, encastada, i en una posició d'un cert encarcarament i, possiblement degut a l'imprevist de l'impacte, el seu rostre esbossava més un rictus de sorpresa que de dolor. Tractant-se d'una empresa tèxtil podríem dir que les malaurades víctimes quedaven materialment "estampades" a la paret de la mateixa fàbrica o d'alguna casa propera.

De més gran, però, quan em venien a la ment aquests fets, en ocasions pensava que no era normal aquesta desfeta i em preguntava quin podria ser el motiu que es produís tot aquest reguitzell de calamitats. Entenia que calia acceptar que a la dona, històricament, se li atribueix una capacitat, una sensatesa, un equilibri molt superior al de l'home i, fins i tot, una estructura física de més agilitat i elasticitat muscular, cosa que li permet esquivar, capejar, qualsevol envestida.

Pensava que hi podria haver la possibilitat que com a mestresses de casa, i fruit de les fortes responsabilitats familiars, en l'afany d'enllestir les feines de la llar amb la màxima prestesa, deambulessin per la via pública amb un cert atabalament, esmaperdudes, i no s'adonessin dels perills que el trànsit automobilístic pot comportar.

Alguns anys més tard, i rememorant aquelles situacions, acceptava que havia estat incapaç d'arribar a conclusions més o menys sòlides i, en conseqüència, concloïa que la dona per naturalesa devia ser un ésser molt propens a ser aixafada, trinxada, o esmicolada.

Però, arribat el moment en que l'ésser humà per naturalesa gaudeix del punt més àlgid, més clarivident de la seva existència, i alhora, tocat per aquells instants màgics que en un punt determinat la vida ens concedeix, he pogut arribar a definitives, fermes, i esclaridores conclusions.

1er. Perquè aquesta massacre es produïa sempre en dies feiners i precisament als voltants del migdia? Evident: era l'hora que sortien en massa els treballadors de ca l´Umbert.

2on. Perquè sempre era la dona qui rebia les batzegades? Evident: la gran majoria del personal eren del sexe femení.

És així, doncs, com al llarg dels anys he pogut alliberar-me d'una mena d'angoixa, d'una certa preocupació per no haver tingut la suficient capacitat de saber trobar el fil conductor per tal d'arribar a conclusions certes, consistents i inqüestionables d'una manera definitiva.

Així doncs, resolt el tema, penso deixar aquesta història de banda "in eternum".


Comentaris

  • Benvingut a RC![Ofensiu]
    nuriagau | 16-04-2009 | Valoració: 10

    Una reflexió sincera i irònica d'una gran riquesa lèxica.

    Felicitats pel relat!

    Núria

    PS: Celebro que t'hagis decidit a penjar els teus relats. En el meu cas també va començar a escriure el meu fill abans que jo. Però abans que nosaltres dos, ja escrivia l'avi.
    Espero que et trobis a gust entre nosaltres.

  • XvI | 15-04-2009

    Entenc perfectament el sentiment d'enveja que manifestava en Vladimir. Un text ben portat, i amb una caracterització de la mentalitat a través de les diferents etapes (infància, adolescència...) molt creible i irònica. Un bon debut.

    salutacions
    Xavier(XvI)

  • Benvingut[Ofensiu]
    Calderer | 15-04-2009


    Un text irònic amb un punt surrealista que m'agrada molt. La prosa senzilla i eficaç.

    N'esperem més!

    Salutacions

    Lluís

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Josep Maria Masó

3 Relats

5 Comentaris

2391 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor