Cercador
Bruixes en alta mar.
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Una munió de bruixes horripilants com elles mateixes es van embarcar en un vaixell més lleig i llardós que ell mateix. Un dia llefiscós com ell mateix. Reien esquerdant l'aire brut, felices d'embarcar-se a baix preu amb una oferta especial de Inbruixerso.
La navegació per la Mar Negra els robava el cor. Aigües putrefactes d'olors intenses decorades amb peix variat surant en evident descomposició. Les dones no esperaven millors vistes.
Descansaven merescudament d'encanteris, de pòcimes i beuratges i de coccions en olles amb ingredients tan diversos com un ull de poll o ungles de faraó egipci. Bones bruixes retirades.
La nau, amb quatre xemeneies que alliberaven quatre columnes de fum mortífer, el transport ideal. Van passar filferros pels colls de les xemeneies, d'una a l'altra, i hi estenien la roba bruta si esdevenia un pèl neta.
El creuer, en no estar avesades als viatges per mar, els provocava vomitades sovint. Res podia ser més perfecte.
Si divisaven algun cetaci enllà a l'horitzó jugaven a fer-li surtir orelles d'ase o l'abillaven amb calçotets cagats i reien, reien i reien diabòlicament.
El moment més esperat arribaria aviat: quan l'embarcació naufragués perquè sí i elles, desde les escombres, gaudissin de l'espectacle quasi orgàsmicament.
La navegació per la Mar Negra els robava el cor. Aigües putrefactes d'olors intenses decorades amb peix variat surant en evident descomposició. Les dones no esperaven millors vistes.
Descansaven merescudament d'encanteris, de pòcimes i beuratges i de coccions en olles amb ingredients tan diversos com un ull de poll o ungles de faraó egipci. Bones bruixes retirades.
La nau, amb quatre xemeneies que alliberaven quatre columnes de fum mortífer, el transport ideal. Van passar filferros pels colls de les xemeneies, d'una a l'altra, i hi estenien la roba bruta si esdevenia un pèl neta.
El creuer, en no estar avesades als viatges per mar, els provocava vomitades sovint. Res podia ser més perfecte.
Si divisaven algun cetaci enllà a l'horitzó jugaven a fer-li surtir orelles d'ase o l'abillaven amb calçotets cagats i reien, reien i reien diabòlicament.
El moment més esperat arribaria aviat: quan l'embarcació naufragués perquè sí i elles, desde les escombres, gaudissin de l'espectacle quasi orgàsmicament.
Comentaris
-
Un relat[Ofensiu]Armando Vericat | 23-04-2012 | Valoració: 10
Un relat amb una ambientació putrefacta molt abellidora. M'ha agradat!
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436509 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com