BLAU

Blau. Com el cel, com el mar, com els teus ulls.
Com una mirada a l'horitzó.
Com una porta oberta que ens porta al camí.
Com l'aire que ens empeny,
Que fa sorgir tots els records de molt endins.
Amb aquella sensació de nostàlgia i enyor.

Brilla. Avui brilla el cel i sobre el mar immens es pot veure el reflexa
del seu color blau, també amb tota la seva brillantor.
Un color ampli. Que em fa pensar en moltes coses,
en molts moments, en moltes sensacions.
És el color que anava amb mi de petita,
m'acompanyava a tot arreu. Era el meu.
I encara quan el veig em sento part del color. És part de mi.
És un color diferent. Un color ampli. Ple d'espurnes i de llum.

Aquest matí però, el cel no era blau.
El cel plorava, i potser era per això, perquè no era blau.
He obert el paraigües, el meu paraigües blau, i així, al alçar els ulls veia el blau. M'ha acompanyat durant tot el camí.

Em fa pensar en tu. Aquest color en porta cap a tu.
I si no el veig, és com si no hi fossis.

Perquè aquest color és com el cel, com el mar, com els teus ulls.