Barreja de tenebres

És una pena que no s'entengui. Això vol dir que no t'has expressat amb claredat. Els poemes foscos no m'agraden encara que trobo que sí busques el sentit d'alguns poemes crec que si no s'entén que es deixi lliure la imaginació, però jo personalment crec que sí, que els poemes que es senten, s'ententen, millor.
Els que gastem temps amb això de suggerir i no dir, emprant, metàfores, imatges, comparacions, símbols, crec que fracassem si els altres no ho veuen clar. També si s'escriu només fent música, només fent sons agradables es pot caure en la tentació de que potser no cal que s'entengui. O que cada ú l'entengui com vulgui. Tot és tant subjectiu, i opinable a la vida normal, a la vida de l'art es sublima.
Tot és qüestió de llegir els grans i veure amb quina bellessa i claredat fant la seva poesia. No serà per tot plegat perquè ens fan posar la pell de gallina.
Malauradament no puc dedicar molt de temps a llegir-vos, però ho aniré fent de mica en mica. Hi ha molt bona literatura per aquí, ens podem enriquir tots plegats.
PETONS. CESC

A mi m'ha passat una mica com a en Biel, encara que jo no et vull comentar sobre la mètrica i l'estructura del poema, bàsicament perquè no en sé, sino amb el contingut del poema. No m'ha quedat clar si parles d'una persona, d'una terra, d'un desig, d'un pensament. Però com molt bé diu la Shuhua, la poesia no s'ha d'entendre, s'ha de sentir i jo he sentit alguna cosa molt bella llegint-te.
"...
Rebels davant
l'abúlia
roïna d'aquells homes
que no canten
ni ploren
ni riuen
ni estimen
que viuen als palaus
que no seràn mai
els nostres reis"

Aquest vers, meravellós!
Un petó, Cesc, perdona que no t'hagi comentat res fins ara, a diferència de tu. Moltes gràcies, prometo llegir-te més!

A veure, m'he proposat comentar aquest poema però ara em costa perquè no sabria descriure ben bé allò que m'ha suposat. A més, com vinc dient des dels anys de la foscor, sóc un pèsim lector de poesia, un patètic escriptor de poesia i un paupèrrim comentarista de la mateixa. Però ho intentaré. El contingut en sí m'ha agradat, és clar, és bonic (sona cursi però no sé com dir-ho, sinó), té un deix amarg, com d'enyorança, de revisió melàngica del temps i de visió esgrogueida del futur (caram! quina frase, no sé si pega però em sona bé). Respecte a a mètrica, i tenint en compte el que he dit abans sobre la poesia i jo, m'ha destorotat una mica, versos tant curts, combinats d'una manera que, personalment. m'ha provocat haver de llegir-lo dues vegades. En general però, m'anima a llegir-ne més de teus.

Biel.