Cercador
b
Un relat de: ernestinaPredim tempestes de pèl, homes mossegant dones i dones esgarrapant mares.
Tots els murs niran avall, i els hotels i les piscines coberts de cendra i així tot.
Posa't mitjons gruixuts, i al llit peücs, fora hi ha tot de puces que semblen cigrons i cau neu marró. Tapa't.
L'home d'un ull vol dir el remei, bo i fent tocs al Casinet. Va així, si fa no fa:
Despullem-nos i fem un foc gros, dalt a Talaixà, i xisclem fins fer-nos sang.
Home, la mort hi és, però fa de mal pensar.
Vine i cantem plegats, estiguem junts i a to, com si balléssim sardanes.
Ja se senten els candaus, les claus gruixudes donant voltes,
ressò de gossos que somiquen lluny.
Tothom tremola sol, la mare de tots els dilluns.