Avorriment

Un relat de: llamp!

Em sento engolit pel sedentarisme,
que arrenca on comença la distracció
de la vida orfe d'esperit
i de la fe absurda.

M'avorreixo quan supuro
per les parets fredes
que m'envolten
i em circumscriuen
en un marc per oblidar.

Avorrit,
queden cancel·lades les expectatives,
queden anul·lades les sortides,
queden frustrades les temptatives,
queden impossibilitades les opcions,
Avorrit, quedo postrat a la cadira.

Avorrit,
sense esma de fer res,
sense un però que doni pas al següent pas,
sense una disjuntiva que em permeti escollir,
sense un perquè que justifiqui els fets,
Avorrit, sense una explicació a tot.

Avorrit com qui no vol,
com qui no vol sentir-se tendenciós
en el passar difús del temps
que oblida sens parar
els subjectes avorrits.


Comentaris

  • Assignment Help Scotland[Ofensiu]
    treatassignmenthelp | 16-07-2020

    Get https://www.treatassignmenthelp.co.uk/service/essay-assignment-writing-scotland, Essay Writing Services, Dissertation Help, Thesis Help in Scotland at Affordable Prices. Our Writers Providing Plagiarism-free Academic Paper Writing Services.For more services : Science Assignment Help | Geography Assignment Help | English Assignment Help | Architecture Dissertation Help | Geography Dissertation Help

  • Un dret[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-07-2010 | Valoració: 10

    Proclamo el dret a l'avorriment. Proclamo a sentir-me lliure, sentint l'avorriment.
    Lliga amb la teva frase:
    no trobo opcions.....
    i amb això dolçament discrepo.
    Sempre tenim opcions....!!!! i una d'elles és cercar la que sembla NO ÉS UNA OPCIÓ.

  • Cert és que...[Ofensiu]
    Tocaterres | 03-07-2010 | Valoració: 10

    És ben cert que els subjectes avorrits formen part de l'oblit i dels ulls clucs d'un món que córre apressat sense massa consciència al nostre voltant (tot i que no sempre és així, clar...)

    Això si, descobrim en l'avorriment solitari, tot allò que les gents no veuen mentres corren per arribar a metes que no sempre són camins de felicitat i bones troballes.

    Ànim amb l'avorriment, amb les seves cares de llum i d'ombra! Espero que ràpidament redescobreixis que sol ser més que passatger :)

    Un abraç virtual!

    1cor1sol

  • l'avorriment també és necessari...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 02-07-2010

    avorrir-se
    és quelcom normal
    sempre i quan no traspassem aquest sentir cap a un estat permanent

    llavors si, que si se'ns presenta sovint, quasi bé de manera continuada, pot acabar essent perjudicial per la salut, tan de manera física com mental... és bo sortir de la rutina que ens envolta en el dia a dia,
    ja que crec que és en aquí on pot convertir-se en perjudicial

    clar, que també hem d'entendre
    que avorrir-se dins d'una rutina establerta per nosaltres mateixos, tampoc ha de ser exclusivament dolent,
    perquè ja sabem que dins de la rutina podem patir avorriment, ja entenem que aquí ho podem considerar dins d'una normalitat... el fotut de veritat penso que és avorrir-se quan saps que tens moltes hores lliures de tota pressió, però no saps amb què omplir-les -en aquest punt si que és perillós... és on comences a pensar les coses mil vegades, on et fas els nusos més bèsties dins del cervell, i tot per tenir massa temps per pensar-


    crec
    que l'avorriment és necessari,
    però mai hem de deixar que es faci permanent dins nostre...

    i nosaltres, per sort,
    tenim aquest llarg camí d'escriure
    que no deixa pas a cap altra cosa que no sigui gaudir inspirant-nos en tot allò que tenim la sort de poetitzar


    avorriment, mmm, si, però només una miqueta


    una abraçada literària

  • I perquè no?[Ofensiu]
    Núria Niubó | 01-07-2010

    Aquests instants que de vegades s'allargassen i la ment deixa d'existir i et sents "no res" insignificant o eteri, aquest instants d'avorriment, crec que son necessaris i que el cos ho agraeix. Només cal ser conscients que aviat passarem a un altre estat d'ànim i esperar, esperar sense fer-nos preguntes.
    Tots passem per aquests estadis, el cos és molt intel·ligent, només cal que nosaltres ho acceptem.
    M'agrada el poema perquè has expressat molt bé i amb contundència que és l'avorriment i com et fa sentir.
    Espero que llegint els comentaris et diverteixis !
    Una abraçada
    Núria

  • m'has avorrit[Ofensiu]
    Epicuri | 01-07-2010

    L'Avorriment!!!!

    Potser com la calor de l'estiu
    hi ha l'estació de l'avorriment?

    De tant avorrir l'avorriment...
    No ha de sortir, qualque sentiment?

    l'enteniment, pot ser,
    del buid últim i primer

    del darrer llamp
    i l'espetec primer?

    No és la vida, pot ser

    alta tensió

    i una espurna
    de no res?

    M'has avorrit
    Llamp!
    L'avorriment!!!!

  • L'avorriment és diàleg[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 29-06-2010 | Valoració: 10

    Comparteixo. Sento l'avorriment. Punxada emocional molt paralitzant.
    Llavors, Llamp, Joan, tu i jo i altres, cal treure l'espasa, fer un crit i partir l'avorriment en dos o més parts.
    Compra't una espasa o troba l'espasa que tens dins teu.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de llamp!

llamp!

391 Relats

764 Comentaris

292898 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
«A vegades em pregunto com s'ho fan els qui no escriuen, componen o pinten per escapar-se de la bogeria, la tristesa i la por.» Graham Greene

Sóc en llamp! Si vols, escriu-me a: ferreteru@hotmail.com