Atzabeja

Era ella....
amb peus menuts, i xancletes blaves

Era senzilla, vestit verd, grans ulls negres.

Pits petits, caderes amples, ossos visibles i braços prims.

No era perfecte.
Ni lluia el canon de bellesa que tant agrada.

No tenia una 90, i tampoc una 60.

Prenia fulles dels arbres mentre dibuixava el seu camí.

No duia cap drap que fes del seu cos una nina per mirar.

Ample de samarretes....de colors....llargues...
vestits de princesa, colors vius llargs fils d'alegria vstien el seu menuts cos.

Era ella...
que...
amb peus petits i
xancletes verdes...
travessava mars i valls fredes...
Lluia unes mans de bellut, i uns
grans ulls color atzabeja.