Assaborint aquelles tardes

Pujava com cada tarda l'escala rònega,
bridant i fent saltirons.
La foscor d'aquelles parets, el sostre inacabable,
una llum minsa i abatuda m'ho feien sentir entranyable.
Només mig obrir la porta,
m'arribava l'aroma d'aquell cafè colat
en haver davallat el bull dins el flascó de coure,
tancava els ulls i flairava el seu sabor.
M'agradava seure en el seu silló
i mirar-la mentre prenia un bol ple de cafè
amb crostonets de pa, era tan curiós.
I allí estaba jo, imitant-la amb el meu pessic d'infusió negre, cafeinosa i fumejant.
Tenia tots els sabors i la prenia a glops petits, quasi d'amagat, nomes ella i jo.
Seguia observant-la, la seva expresió, un posat feble
que li havien deixat les petjades del temps, el treball dur.
I m'encantava seure a la seva falda, posar galta amb galta,
notar aquella pell suau, gentil;
com un tel de seda que no gosava a prémer per no trancar
i altre vegada em cobria una fragància, la seva pròpia olor,
una olor pulcre, fresca, transparent,
que va romandra en mi, tot i el pas del temps.
Quin era el seu secret?
D'amagat, la mirava quan sortia del bany
i empolsinava el seu cos amb aquelles pólvores perfumades,
"de l'orient" , les anomenava ella,
potser per això jo pensaba que tenien un toc màgic.
Quan s'adonava polsinava de sobte el meu nas.
Com podia una caixeta tan petita guardar un aroma tan dolç?
I les hores anaven giravoltant, els minuts, els segons;
el tic tac del rellotge de paret bastonejava dins la carcassa de fusta vuida.
I aquelles històries i relats a la vora del foc,
s'em feien curtes,
no eren contes de fades, no era ni caputxeta ni ventafocs,
eren autèntics, quasi tangibles ; em delectaven
i em feien pensar.
Anava caient el dia , ja sentia enyorança de pensar el moment de marxar.
Baixava l'escala lentament, enviant-li petons, somiquejant,
medint pam a pam la barana, reseguint els dibuixets forjats
fent lliscar la mà pel passamà i filant com un gatet.
El seu somriure era tan grat, al veure com feia blederies
Quina melangia recordar la tendresa
d'aquelles tardes amb la iaia.