Anava de senyora

Anava de senyora.
Sí, sí que hi anava.

Senyora sense fortuna, però amb la barbeta alçada com en senyal d'afectació de senyora (que no ho era, que no ho era). Ben greu.

D'altres que també havien desenvolupat aquella ànsia conductual (o fot-li arrogància de cert tipus) ho captaven (efecte mirall), se la miraven malament i, si mai coïncidien, la conversa derivada en ironies per, si més no un xic, carregar-se la no-senyora-que-anava-de-senyora (que no ho era, que no ho era).

Una mig amiga va trobar escandalós-escandalós que la Meritxell hagués plorat després d'haver hagut de pagar 60 euros a una senyora (senyora, senyora!) de la neteja que va llogar a hores mentre ella feia fotografies artístiques de cases colonials i es prenia un refresc perquè s'ho mereixia (s'ho mereixia, s'ho mereixia, es deia i redeia).

Una altra tres-quarts-amiga va trobar molt malament que la Meritxell hagués marxat de vacances (pagant un amic) i deixat l'apartament de lloguer desendreçat, empantanagat. Li havia donat les claus per tal que atengués el del gas per a la revisió (imposposable, l'havia ajornat tres vegades). En veure com la senyora si no li feien les coses era una marrana de cal Déu, va somriure com un escorpit punyeter.

La Meritxell sospirava-sospirava (exageradament) quan feia alguna cosa creativa digne de senyora de status que s'entreté. Amb aquell sospirar, amb un xic de sort, l'obra esdevenia una mica de volada. Convençuda de la seva valua, es gratava la clepsa amb les ungles llargues de fèmina lleonosa. No podia pas (no podia pas, no podia pas) malmetre-les rentant plats i tenia un rentavaixelles per a ella sola (en devia uns quants terminis).

De tant en tant (de tant en tant, de tant en tant) aconseguia feines de dos en dos: una pel matí i una per la tarda. Acabava despatxada: no rendia. Ella, però (però, però) tenia el pinyó fix en convertir-se en funcionària. Quedaria senyoríssim: ser tècnica i manar auxiliars (criadam, servidoram). Es tenyiria de color caoba selecte, es compraria vestits de boutique amb aire bohemio-ricatxós i sabates d'un estil similar.

Mentrestant, assenyalava amb la punta d'una ungla pintada lila uns llibres susceptibles de ser encarregats per una entitat força d'upa que freqüentava per infiltrar-s'hi, per encabir-s'hi com a primera recepcionista, public relations o comercial. Oficis elevadets, és clar.

Sospirava.
Sospirava.

Practivava Pilates perquè calia cuidar-se per ser senyora, senyora, senyora que fa goig. En el fons, buscava un home artista solvent (solvent, solvent) per ser-ne manipuladora i dirigidora, per viure en una mansió i que les tasques baixes les fes el servei.

Quan celebrava la festa d'aniversari, aquelles amigues de tots els graus, li regalaven detalls per a senyora (senyora, senyora), menjaven pastes salades i dolces, brindaven per un any més...mentre interiorment pensaven "Sí, sí, vulgues anar de senyora...no et toca!".

Fins que la Meritxell va quedar prenys de bessonada. Punt i final.