Anarkídia

Era un dia assolellat d'estiu, l'activitat a la ciutat era més aviat escassa, els guardes de la porta principal (la ciutat té tres portes, una de principal, per on poden passar carros, i dues de secundàries, només per a persones) vigilaven igual que vigila un cec el canvi de color de les fulles a la tardor, els nens jugaven i reien pels carrerons de la ciutat, els adults no reien, no tenien motiu, els governants no els hi donaven cap.

La ciutat es deia Anarkídia, fou fundada per un guerrer, un heroi de temps antics, el gran Anarkodius, que feia ja prop de 150 anys que havia fundat la ciutat, fou fundada inicialment com un campament provisional, després va passar a ser una vila i finalment la ciutat emmurallada que és avui en dia. Anarkídia sempre havia sigut una ciutat-estat molt pròspera, car les males gestions dels seus governants i els seus interessos l'havien transformat en una ciutat decadent amb molta corrupció.

Els diferents partits del parlament anarkidià feien i desfeien segons els seus interessos, flirtejaven amb els governadors de Kurium i Krapops per tal d'aconseguir favors i terres per a ells si els ajudaven en l'annexió d'Anarkidia, hi havia partidaris d'una ciutat i d'una altre, això si de cara els habitants anarkidians tots els partits eren uns fervent defensors de les llibertats i sobirania del poble d'Anarkídia, car......mica en mica els cucs corcaven la poma.............

En Kalek era un noi jove i fort, molt responsable i treballador, però no per això menys donat a la broma i la gresca. En Kalek, era orfe de pare, el qual fou occit en una de tantes guerres contra altres pobles "pel bé d'Anarkídia", sa mare la pobre era dèbil de salut, ell era qui duia el pes de la casa, però la situació familiar no era la única preocupació d'en Kalek, en tenia una altre, Anarkídia, però no Anarkídia entesa com la ciutat-estat, sino Anarkídia entesa com el seu poble, la seva gent, veia dia rere dia que els seus governants només miraven pels seus interessos, sense tenir en compte la gent, la corrupció i la "desaparició" de persones "problemàtiques" era el pa de cada dia.

Un dia en Kalek va decidir fer quelcom per millorar aquesta situació, no sabia que fer, va rumiar i rumiar fins que arribà a la conclusió que el millor era parlar amb amics i coneguts sobre la situació i a veure si entre tots pensaven alguna cosa que poguessin fer. Així ho feu, primer començar parlant amb els amics, feien debats sobre els problemes de la ciutat i pensaven coses per solucionar-les. Mica en mica foren madurant la idea de que els partits polítics no farien res per arreglar el problema, ja que el problema el generaven ells mateixos, la idea de que era la gent la que havia de decidir les coses i no elegir algú que ho fes, es va anar estenent per les seves ments. El temps passava i el seu discurs era cada cop més elaborat, llavors decidiren passar a un graó més alt, a parlar amb la gent de la ciutat, a fer debats amb ells, a que veiessin el que ells veien tant clar. Primerament feren debats espontanis al carrer, al principi eren pocs, però mica en mica s'hi afegiren més, al final els debats eren megadebats on tothom hi deia la seva. Fou llavors quan la maquinària governamental començara a actuar, començaren les persecucions i intimidacions al integrants del grup.

Un dia, un dels "agitadors" se'l van trobar en un carrer amb una punyalada el coll, això preocupà a alguns del grup, començaren a dir que potser s'havien de fer les coses seguint una mica més "el joc democràtic" potser apostar per algun partit que pogués suavitzar la situació, en definitiva que calia fer les coses amb més seny, en Kalek i la resta que pensaven com ell s'encengueren, ara de la covardia se'n diu seny els hi digueren sense embuts. El grup estava tocat, 1-0 a favor dels poderosos....o no, molta gent havia fet seva la idea que aquell grup havia creat, mica en mica tornaren a sorgir els debats pel carrer, i també mica en mica foren apareixent més cadàvers. Un dia en Kalek caminava de nit sol pels carrers de la ciutat, se li havia fet tard debaten amb uns companys sobre els nombrosos assassinats ocorreguts els darrers dies. De sobte va notar que alguna cosa el seguia, ell va continuar caminant com si res, car realment estava a l'aguait de tot el que l'envoltava, de sobte sorgir una figura encaputxada, daga en ma i amb la clara intenció de fer d'en Kalek un altre dels nombrosos cadàvers trobats al llarg de la ciutat, però en Kalek també duia una daga, amb un moviment ràpid el ferí de mort al coll a l'encaputxat, i marxar feliç pel triomf capa a casa, car, la felicitat li durar poc, es trobar la seva casa regirada i s'ha mara estesa a terra en un toll de sang, aquella nit no va dormir res, la ràbia ocupava tot el seu ésser.

La gent ja n'estava farta i el poble sortir a les armes, només tenien dagues i ganivets, les espases les tenien els poderosos per tenir-les "segures" de robatoris. Començaren els primers aldarulls en diversos punts alhora, la seva intenció era despistar perquè un grup assaltes el magatzem d'armes, on hi havia millor armament, espases i escuts, així com llances. L'estratègia funcionà a la perfecció i el poble es feu amb espases. Allò va passar d'uns aldarulls a una autèntica batalla, les espases lluïen, els rajos de sol s'hi reflectien, la sang corria com l'aigua en un riu, moltes persones foren occides aquell dia, la batalla durà molt de temps, i la glòria fou del poble, que esdevenir vencedor, els caps de polítics foren separats de llurs cossos i clavats en llargues estaques a l'entrada de la ciutat, perquè tot aquell que passes per allà tingués clar que a Anarkídia l'autoritat no hi tenia cabuda. Així establiren una ciutat lliure, Anarkídia ja mai més seria una ciutat-estat, sinó uns ciutat-lliure.

I el vent dugué la notícia de que en una ciutat la gent no tenia governadors, que ho decidien tot en assembles, que tothom era igual i lliure, i aquell nou sistema l'anomenaran anarquia en honor a la ciutat que el creà.