Ana

T'hauríem de donar
les gràcies per tantes coses,
que no sabem per on començar.

Tot i no fer gaire temps
que vas entrar en les nostres vides
hem après a conviure amb tu.
No et mentiré.
Potser em tingut els nostres
més i els nostres menys,
però hem sabut veure que realment, ets especial.

I ara..
T'hem de donar les gràcies per
ser sempre allà on et necessitem,
en el moment que et necessitem.
Per ser sempre al nostre costat,
quan no hi ha ningú.
Per preocupar-te tant de nosaltres,
que t'oblides de tu mateixa.
Per escoltar tonteries, quan tu
tens problemes importants per explicar.
Per mostrar-te tan forta,
quan nosaltres ens afeblim.
Per els teus consells, que mai seguim
i després, igualment, sempre ens ajudes.
Per les teves bronques, plenes de raó.
Per regalar-nos del teu aire,
quan nosaltres ja no podem respirar.
Per ser sempre aquella mà estesa,
apunt d'ajudar-nos a continuar endavant.
Per dir les coses clares,
tot i no ser les que volem sentir.
Per quan rius... perquè fas néixer en nosaltres
una alegria, tot i passar per moments pèssims.
Per donar tant, rebent tan poc...
Per aguantar-nos, fins i tot quan estem més pesats.

I mai acabaríem d'escriure...
perquè cada segon que passa t'hauríem de
dir "Gràcies" per alguna cosa de les que
has fet per nosaltres durant aquest temps.
Així que:
Gràcies per tot, Ana.

"Hem après a estimar-te.
I és una lliçó,
que no oblidarem mai."