Amb les mans

Un relat de: MoLi

A fora una silueta sola, amb un puntet de llum llegeix gaudint de la frescor de la nit.
Està feliç i intenta mantenir la calma d'aquesta felicitat i relaxar-se.
Avui ha estat un dia senzill, i especial, al mateix temps. Abans d'obrir el llibre, s'ha mirat les mans, i a estat contenta. Perquè en elles s'hi apreciaven les diferents tasques del llarg del dia: gastades d' utilitzar-les constantment, suaus i dolces després d'haver-se dutxat, amb petites ratlles marcades profundament a les puntes dels dits d'haver assajat amb els instruments de corda, amb olor de menjar de fer crepes i d'estar a la cuina, amb moviments pausats i relaxats; perquè tota ella està contenta d'haver pogut fer això i que tothom se'n senti orgullós, ella la primera, i ho transmet amb les mans. Senzillament.
A més, quan ha alçat els ulls i s'ha vist reflectida en el mirall, ha percebut una nova imatge d'artista, i és que avui ha cantat sense problemes, lliurement, i això és bo. Molt bo.
La petita llum s'ha tancat, I encara amb el llibre obert, però sense ser llegit, la petita silueta s'ha quedat immòbil, pensativa observant tots aquells racons obscurs i tenebrosos, que la llum de la farola del carrer no podia descobrir.

Comentaris

  • el teu relat...[Ofensiu]
    Capdelin | 17-10-2005 | Valoració: 10

    té cert misteri de llum, melangia i un aire suau d'humanitat...
    quan has fet coses senzilles i t'han sortit bé, les mans aplaudeixen dins les cèl·lules i una satisfacció íntima recórrer el cos i l'ànima...
    una abraçada!

  • gràcies[Ofensiu]
    jaumesb | 05-10-2005

    gràcies per escriure sobre les mans algú va dir :"dóna'm les teves mans; que tant he somiat, perquè la meva ànima hi dormi eternamnent"

l´Autor

MoLi

23 Relats

39 Comentaris

27773 Lectures

Valoració de l'autor: 9.05

Biografia:
Vaig néixer el 1989 i podriem dir que quasibé a partir de llavors no he d'eixat de sentir aquest sentiment de "la necessitat d'escriure"* i de veure el món com una novel·la.
* "Porque lo que sí es seguro es que quien aprende a crear con su imaginación ya no cambia ese placer por nada: he ahí el único secreto de nuestro incompresnisble vicio"
En trobar aquest lloc, que jo anomeno el Festival de l' Expressió Escrita, se'm han obert els ulls, i moltes portes. Gràcies per a tots aquells que el formeu, i no desapareixeu mai!

*---***-*-*+--

I aquí, unes frases i fragments literaris que formen part de mi.

"Qui és l'imbècil que s'atreveix a sentenciar que són absolutament més bones les patates estofades que l'arros a la marinera? Una abraçada"

"La vaca éz zega"

"Estic a les boires, i penso i callo i tanco els ulls i ploro. I faig un esforç enorme per no oblidar això que sento."

"Les hores del plaer són sempre fugisseres, l'embiaguesa em feu caure de cop al vespre. L'oratage alçava onades a la bufera. L'esclat de la tarongina feu fleitejar els tossals, la poqueta nit, arriba d' OR , DISTANT."

"Els mots en realitat, no són sols per entendre'ns pel significat, sinó per descobrir el que, transparents, oculten. " Joan Vinyoli

"Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!" Joan Salvat-Papasseit

"Quil vol parlar bellament e retòricament e endreçadament, sàpia haver art e manera per la qual sàpia formar e dir sàviament e ordenada ses paraules" Ramon Llull