Cercador
allunyada veu
Un relat de: Densito- Compartir:
Veu...
la teva veu,
veu encisadora,
plena de dolçor.
Ara que allunyat estic,
apareix la teva veu,
ara.....
No se com,
pero de la teva veu...
Arrives a mi al cap vespre,
cap a tu em vols portar.
Tanco els ulls,
per la teva veu,
em deixo endur.
No varem tenir temps,
i ara....
Ara nomes vull la teva veu.
Veu, dolça veu,
que en el meu cor s´ha endinsat.
d´altre cosa no vull parlar,
doncs, el meu cor amb tu es vol nar.
Que m´has donat?
de que em xerrat perque ara,
del meu cap,
la teva veu no es volgui anar?
Comentaris
-
La veu...[Ofensiu]Ze Pequeño | 24-05-2007
No importa ara ja el que s'ha dit. Nomé queda aquell eco meravellós a la memòria d'una veu que no podem (i potser no volem) oblidar.
M'agrada com centres tot el poema en la veu. Potser a vegades no parem la suficient atenció a la veu quan realment, a vegades, el so d'una veu ens pot enlariar als núvols, pot ser un record preciós o, simplement, el nostre tresor.
És bonic quan dius que tanques els ulls i et deixes endur per aquella veu... tan tendra, tan dins teu...
Bonic poema! Ànims xiquet, i que la teva veu no s'acabi!
Abraçadotes i una ben cordial benvinguda a relats, encara que potser un pèl tard...
Salz.
l´Autor
27 Relats
102 Comentaris
27362 Lectures
Valoració de l'autor: 9.47
Biografia:
Vaig néixer a la serralada de marina. Em vaig fer gran a la mar mediterrània. Al meu poble, durant les festes majors, sempre cremem el dimoni.Lluny de la meva terra soc.
On em va portar el meu cor.
Ja no soc jo
ara esta ella
i el fruit de nostre amor
l'Arnau, el meu cor