resta sense llum

mots, malgrat el desamor que s'intueix, però això és en definitiva esitmar...un estira i arronsa, un voler i no poder...en el fons, una lluita de cors...
1abraçada. ESPIRAL

qui el vol?

els mots s'esqueixen, el senten...
encantador!
aquest troç:
"per poetas descuidats,
que cercan la manera,
de fer-te tornar."
ho sento, però m'encanta, torna l'ànima d'estúpida enyoradissa i amaga la dura capa ;)
un petonet, fantàstic!

Per tu vaig ser oreneta,
per poder,
al teu costat, estar.
T'imagino creuant l'aire dançant, al seu voltant, i deixant caure un ploma com a recort.
.... l'imaginació ens fa lliures, ....
i ella agafa la ploma i comença a volar amb tu, ala contre ala, i fent un descans, en una branca, s'uneixen a tu sempre més. .....
i quan tanquis els ulls, sempre sentiràs que pots volar amb llibertat.

T'agraeixo molt el teu comentari, i pel que allà em dius i per la teva biografia, imagino com deu ser de difícil viure lluny del mar, quan hom hi ha nascut i l'ha tengut sempre dins els ulls. Però és que també la teva poesia, de manera conscient o no, traspua aquest sentiment:

"Vaig voler creure en tu,
en els colors del teu cos,
en els perfums,
de les teves brises"

L'amor vist com la brisa perfumada -com l'embat, que deim per Mallorca, un vent que només es dóna ran de mar- que ens duu records de la persona que estimam.

Ens llegirem.

Crec que estàs capacitat per aprofundir encara més.

m'ha arribat força endis aquest escrit...
enhorabona, i gràcies per deixar-nos gaudir dels teus poemes...

Sempre amb aquesta ombra d'enyorança... cap a algú o algun lloc...

Demà al vespre, a Baix a Mar després de la llesca de pa amb tomàquet amb sardines, amb el so de fons de les havaneres i les onades... em prendré un cremat a la teva salut!

Hola amic, em recordes molt un noi, que era objector consciencia, i va fer la prestació social sustitu-oria, amb uns treballs d'unes còlonies per a minusvalids adults. Ell també escribia posant-hi tot el cor, .... m'agrada aixó :Ara que ja no hi ets,
el meu mon es desfà,.......

per la foscor de la nit.
Em deixes, un altre cop,
en mans d´aquesta nit,
que s´esdeve fosca.
M'agrada com ho expliques. Segurament estar lluny t'inspira.
Salut!