resta sense llum

Un relat de: Densito

Rosad cel d´estiu,
perque marxes ?

Em deixo endur, de nou,
per la foscor de la nit.
Em deixes, un altre cop,
en mans d´aquesta nit,
que s´esdeve fosca.

Sense lluna,
on nomes resten plors
i mots oblidat,
per poetas descuidats,
que cercan la manera,
de fer-te tornar.

Ara que ja no hi ets,
el meu mon es desfa,
desapareix l´ilusio,
el somni d´un nou amor.

Vaig voler creure en tu,
en els colors del teu cos,
en els perfums,
de les teves brises.

Per tu vaig ser oreneta,
per poder,
al teu costat, estar.

Pero ara ja no hi ets,
ara torno,
a l´oblit dels teus petons.

Comentaris

  • Bonics...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 24-07-2007 | Valoració: 10

    mots, malgrat el desamor que s'intueix, però això és en definitiva esitmar...un estira i arronsa, un voler i no poder...en el fons, una lluita de cors...
    1abraçada. ESPIRAL

  • desamor[Ofensiu]
    ANEROL | 24-07-2007 | Valoració: 9

    qui el vol?

  • quan de mal patint...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 16-07-2007 | Valoració: 10

    els mots s'esqueixen, el senten...
    encantador!
    aquest troç:
    "per poetas descuidats,
    que cercan la manera,
    de fer-te tornar."
    ho sento, però m'encanta, torna l'ànima d'estúpida enyoradissa i amaga la dura capa ;)
    un petonet, fantàstic!

  • Per tu vaig ser oreneta,[Ofensiu]
    maite masachs vendrell | 16-07-2007 | Valoració: 10

    Per tu vaig ser oreneta,
    per poder,
    al teu costat, estar.
    T'imagino creuant l'aire dançant, al seu voltant, i deixant caure un ploma com a recort.
    .... l'imaginació ens fa lliures, ....
    i ella agafa la ploma i comença a volar amb tu, ala contre ala, i fent un descans, en una branca, s'uneixen a tu sempre més. .....
    i quan tanquis els ulls, sempre sentiràs que pots volar amb llibertat.

  • Lluny del mar...[Ofensiu]
    Anagnost | 20-06-2007 | Valoració: 10

    T'agraeixo molt el teu comentari, i pel que allà em dius i per la teva biografia, imagino com deu ser de difícil viure lluny del mar, quan hom hi ha nascut i l'ha tengut sempre dins els ulls. Però és que també la teva poesia, de manera conscient o no, traspua aquest sentiment:

    "Vaig voler creure en tu,
    en els colors del teu cos,
    en els perfums,
    de les teves brises"

    L'amor vist com la brisa perfumada -com l'embat, que deim per Mallorca, un vent que només es dóna ran de mar- que ens duu records de la persona que estimam.

    Ens llegirem.

  • Molt romàntic[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 14-06-2007

    Crec que estàs capacitat per aprofundir encara més.

  • eLiSa | 06-06-2007 | Valoració: 9

    m'ha arribat força endis aquest escrit...
    enhorabona, i gràcies per deixar-nos gaudir dels teus poemes...

  • Enyorança[Ofensiu]
    Nubada | 25-05-2007

    Sempre amb aquesta ombra d'enyorança... cap a algú o algun lloc...

    Demà al vespre, a Baix a Mar després de la llesca de pa amb tomàquet amb sardines, amb el so de fons de les havaneres i les onades... em prendré un cremat a la teva salut!

  • resta sense llum, .... pero no ofeguis la il·lusió, ni l'esperança[Ofensiu]
    maite masachs vendrell | 24-05-2007 | Valoració: 9

    Hola amic, em recordes molt un noi, que era objector consciencia, i va fer la prestació social sustitu-oria, amb uns treballs d'unes còlonies per a minusvalids adults. Ell també escribia posant-hi tot el cor, .... m'agrada aixó :Ara que ja no hi ets,
    el meu mon es desfà,.......

  • Em deixo endur, de nou, [Ofensiu]
    Frida/Núria | 23-05-2007 | Valoració: 8

    per la foscor de la nit.
    Em deixes, un altre cop,
    en mans d´aquesta nit,
    que s´esdeve fosca.

    M'agrada com ho expliques. Segurament estar lluny t'inspira.
    Salut!

Valoració mitja: 9.38

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Densito

Densito

27 Relats

102 Comentaris

23364 Lectures

Valoració de l'autor: 9.47

Biografia:
Vaig néixer a la serralada de marina. Em vaig fer gran a la mar mediterrània. Al meu poble, durant les festes majors, sempre cremem el dimoni.

Lluny de la meva terra soc.
On em va portar el meu cor.

Ja no soc jo
ara esta ella
i el fruit de nostre amor
l'Arnau, el meu cor