Sentiments.

Un relat de: Densito

Ningú ens va dir que seria fàcil el camí,
que no hi haurien llàgrimes en dies clars,
ni somriures en dies nuvolats.
Que no hi haurien guerres ni venjances,
ni patiments ni desconfiança.

Que l'anima es pot enverinar,
que s'ofega i es deixa portar,
ferida de mort, quan tu no hi estas.

Deies que no era massa, que per a tu era normal,
el meu cor bategava amb odi, al sentir-t'he parlar,
anime, cor i sang, sense cap,
per el teu estim no varen deixar de brollar.

Ara be, he de disfressar la veritat
i fer veure que de tots dos,
qui mes pateix no soc jo,
Peró no ho puc aconseguir,
en canvi ben segur et puc dir;

Que jo per tu ploraré cada minut
que no hi siguis amb mi,
Que el meu cor deixara de funciona
quan ja no hi siguis al meu costat.

I ara, com et vaig dir abans,
vull fer-t'he saber que de tu, estic enamora't,
que no deixaré ni un sol dia de treballar,
per aquesta llavor que varem plantar.


T'estimo ratolí.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Densito

Densito

27 Relats

102 Comentaris

27286 Lectures

Valoració de l'autor: 9.47

Biografia:
Vaig néixer a la serralada de marina. Em vaig fer gran a la mar mediterrània. Al meu poble, durant les festes majors, sempre cremem el dimoni.

Lluny de la meva terra soc.
On em va portar el meu cor.

Ja no soc jo
ara esta ella
i el fruit de nostre amor
l'Arnau, el meu cor