No puc...

Un relat de: Densito

Si pogués,
al teu costat,
somiar.
Si pogués,
només amb
una mirada,
dir-te el que
em fas sentir.
Si pogués,
amb el teu ajut,
fer créixer
aquests jardins...
Però...
Se'm fa tan difícil,
no ser amb tu,
cada nit...
Si pogués
amb tu caminar,
per sempre més,
agafats de la mà,

Podem tornar a començar !!!

Comentaris

  • Un curiòs[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 25-05-2007

    contra sentit entre el títol (No puc) i l'encapçalament dels versos (si puc), tot i que no siguin en afirmatiu.

    Un poema carregat de nostàlgia, com tots els teus pel que vaig veien. Cosa que ens passa sovint quan escrivim. fem del paper la nostra ànima.

  • Enyorança[Ofensiu]
    Nubada | 21-05-2007

    Hola de nou, Densito!
    Sempre amb aquell punt d'enyorança per allò que va ser o per allò que podria ser...
    La vida és plena de "si pogués", però també hi ha molts "jo puc"... espero que els sàpigues trobar.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Densito

Densito

27 Relats

102 Comentaris

23341 Lectures

Valoració de l'autor: 9.47

Biografia:
Vaig néixer a la serralada de marina. Em vaig fer gran a la mar mediterrània. Al meu poble, durant les festes majors, sempre cremem el dimoni.

Lluny de la meva terra soc.
On em va portar el meu cor.

Ja no soc jo
ara esta ella
i el fruit de nostre amor
l'Arnau, el meu cor