surt de la foscor...

Un relat de: Densito

Fa nits que espero el teu retorn,
nits plenes de plors.
Fora, la foscor,
guanya terreny,
només es senten aldarulls,
soc incapaç de trobar
la llum dels teus ulls.
Necessito resposta urgent,
saber que ha estat de tu.
Per què d´ençà,
que la meva carta vas rebre,
amb mi no has tornat a parlar.
Saps que vaig ser del tot sincer,
que les meves dites,
varen sortir, del meu cor.
Per què continues tenint por?
Per què t´agrada jugar alla fora?
Surt de la foscor,
agafa la mà que
et vaig estendre
i vina al meu costat,
Deixa'm acaronarte
com ho vaig fer avans.



Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]
    Frida/Núria | 05-06-2007 | Valoració: 9

    quan dius: "agafa la mà que
    et vaig estendre". Què serà que molts parlem d'aquest mà que donem o ens dónen?
    Un poema ple de sentiment, com molts dels que fas.
    Salut!
    Ah! recorda no em diguis de "vostè" que em fas iaia i no estic preprarada pel títol encara jeje!

  • un bon poema[Ofensiu]
    gypsy | 24-05-2007 | Valoració: 9

    transmets tots els sentiments d'una persona cap a l'altre. Té música. El títol és suggerent i optimista i quan algú t'ofereix la mà s'obre tot un univers d'emocions dins nostre.

    Crec, que al final volies posar "abans", de vegades es colen, ens passa a tots.

    M'ha agradat molt!!

    gypsy

  • Ze Pequeño | 24-05-2007

    saps que em transmet aquest poema? Des del principi finx pràcticament el final em sembla veure tot un seguit de imatges tenebroses, fosques, amb ombres i sorolls que espanten.

    Però al final arriba la llum, quan dius

    "Surt de la foscor,
    agafa la mà que
    et vaig estendre
    i vina al meu costat,
    Deixa'm acaronarte
    com ho vaig fer avans"

    és com si s'obrís una porta inesperada que porta una claror i una confiança infinita. Potser hi trobo a faltar una separació en el poema, just quan comencen aquests versos que t'he copiat aquí dalt. Potser marcaria més la diferència entre la foscor tenebrosa de la qual parles en tot el poema, i la claror que ofereixes. M'agrada molt la sensació de confiança que transmet aquesta darrera estrofa. Però només és la meva opinió; el poema és teu!

    Sigui com sigui, és un poema bonic, amb força i, en la meva opinió, força gràfic en el sentit d'envoltar al lector d'aquesta foscor per després oferir la claror.

    Abraçadotes!

    Salz.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Densito

Densito

27 Relats

102 Comentaris

27221 Lectures

Valoració de l'autor: 9.47

Biografia:
Vaig néixer a la serralada de marina. Em vaig fer gran a la mar mediterrània. Al meu poble, durant les festes majors, sempre cremem el dimoni.

Lluny de la meva terra soc.
On em va portar el meu cor.

Ja no soc jo
ara esta ella
i el fruit de nostre amor
l'Arnau, el meu cor