Allò que mai no es dóna, els canvis reals

Sempre hi ha per la vida qui cerca que creguin en ell, normalment és mascul·lí però no sempre. I sempre hi ha a la vida aquella a qui, no és que li vagi bé creure, però com que no fa res, no hi ha cap paper social a la seva disposició, es predisposa a adular i creure per a enriquir la vida, algunes persones estan còmodes en aquesta postura tota la vida, volen aliment tota la vida i tenen la boca oberta, d'altres, s'empassen l'aliment, però el masteguen atentament, l'assaboreixen i un cop engolit, això darrer no és pot evitar si el vol aprendre quelcom nou, i de vegades fa mal de panxa i tot, opinen, abans d'empassar-se res més, llavors de vegades totes valentes, critiquen, el·laboren un discurs i qui els alimentava en sentir-ho marxa esporuguit de veure que no estan totalment a favor del que diu o bé es posa a la defensiva i les titlla d'estúpides, que també pot passar, tot plegat per tal de recol·locar cada persona de nou al seu lloc, tu l'estúpida, ell l'etern savi. La societat ho recolza gairebé sempre.