Alegria del primogenit

Quina alegria va tenir el pare quan la seva esposa va donar llum i naixia un baró, un fill, el primogènit, un home ! Va ser tanta la joia que li va fer tenir el seu primer fill, que li va anar a preparar el seu millor regal. Així que, li neteja i envernissa per regalar-li quan ja camini, i l'usi, quan tingui dotze anys; un fusell ametrallador.
De tanta alegria que té surt al carrer i convoca els seus veïns i amics, i dispara tot un carregador a l'aire amb bales d'odi feridores per demostrar la seva alegria. Tothom esclata de goig i el somriure neix als llavis de tots els homes felicitant-se mútuament pare i veïns. Les dones amb el mocador negre al cap somriuen pel fill, però no mostren alegria. La mare amb el fill en braços guaita amb nostàlgica mirada al seu marit embriagat per la guerra, i el nadó plora com qualque nadó pel terrabastall de les detonacions del fusell intuïnt la violència, i la mare l'acarona perquè trobi als seus braços la pau que l'empara i perdi la por.
Sense voler saber res ni voler entendre, ni buscar raons, la mare somia que tornin els dies dolços del cel blau, gens tenyit de fum negre i roig del foc de la violència i la destrucció sinó els dies blancs, nets i perfumats per les flors i amb son alegres de cants d'ocells; anhela de tot cor que acabi la guerra i torni la pau als homes i al cor. La somia amb un colom blanc al davant dels homes i els nens jugant amb joguines pedagògiques pròpies de l'edat.