Al cel de Crasth

Un relat de: Fremen
L'endemà la Lacta estava profundament commoguda d'haver descobert els Sotorms Primigenis que, d'alguna manera, eren avantpassats seus. Havíem de trobar-nos amb Üshr, qui ens havia rebut al planeta Crasth, i mentre esperàvem Lacta va desitjar saber com hi havien arribat els Primigenis. Aleshores va aparèixer una representació tridimensional.

En primer pla la superfície d'un món desconegut que estava sent transformat lentament, durant el que semblaven anys, per uns éssers alienígenes que modificaven uns altres semblants als Primigenis. Llavors aquests darrers enviaven un clam de socors per tota la galàxia. I després unes naus esfèriques gairebé invisibles, a sobre d'un desert, recollien uns quants centenars de supervivents. Quan va arribar Üshr ens va explicar que els havien rescatat i dut a Crasth feia uns deu mil anys, però la majoria havien estat convertits en Sotorms Vulgars pels éssers que va anomenar Dims. Dirigint-se a Lacta va afegir: però tu representes una reversió del procés, tot i la teva aparença Vulgar, t'assembles als Primigenis, és per això que us vam atraure; però ara hem de fer un petit viatge.

Ens va dur fins al que semblava un aeroport, fet que em va estranyar perquè no havia vist volar cap aparell en aquell món. No hi havia gaire moviment i, sortint de l'edifici per on hi havíem accedit, vam caminar per una mena de pista d'enlairament. De seguida, en acostar-nos-hi, va aparèixer una nau com les que apareixien a la representació però molt més petita. A l'interior hi havia una única estança plena de butaques que s'adaptaven a la fisiologia de cadascú i res més. Üshr ens va dir que anàvem a Ralaan, la gran lluna que senyorejava el cel de Crasth. El viatge va durar una hora i no va semblar que ens moguéssim en cap moment, segons ens va explicar érem com en una bombolla que ens aïllava i protegia. Poc abans d'arribar la nau es va fer transparent i vam poder veure com ens acostàvem a un mar de color turquesa que semblava ocupar tota la lluna.

Comentaris

  • Imagino[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 24-04-2017

    que vas seguint un relat més llarg, que jo no he llegit, ho hauré de fer... mmmm. Potser quan l'acabis podré valorar tot l'esforç, però aquesta menuda crònica d'un viatge en nau espacial ha estat prou engrescadora per seguir el fil sencer, ho faré, t'ho prometo, però no avui, que tinc feina, t'incloc als meus preferits i així no me n'oblidaré!

    Per cert, ja sé que toques força tecles arreu, però un company anomenat calderer penjarà una crida al fòrum nostre de relats per a una proposta de taller literari, ho farà aquesta setmana segurament. Mira't-ho a veure si t'interessa! serà una cosa quinzenal, un relat cada quinze dies que entre tots els qui s'apuntin podran comenta, i com estarà obert el el fòrum, tothom de fet ho podrà comentar. Be, disculpa el rotllo, ens anem llegint i gràcies pels teus comentaris als meus relats!

    Ferran

  • Com sempre![Ofensiu]
    Guiomar | 20-04-2017

    Una meravella que caldrà rellegir, com ja t'he comentat altres vegades!
    Felicitats!

  • En la teva salsa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-04-2017 | Valoració: 10

    Ara si, ara es pot dir que et trobes en la teva salsa. Els coets i les naus espacials són un element imprescindible en la ciència-ficció que tan bé ens descrius. Què passarà amb el mar cap a on van? Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: