Aigua som...

Un relat de: joandemataro

Gelosament, guarda el tot l'essència
com un cofre guarda el tresor.
Líquid és el nostre cos,
gotes d'aigua
que ens embolcallen l'ànima.

Gotes d'aigua són els nostres plors
que volen fer fora la pena.
Gotes d'aigua les suors
que les refresquen les passions.
Gotes d'aigua els malsons
que al degoteig de les nits
ens turmenten enredant-se
entre els amarats llençols.

Gotes d'aigua...
Com el mar, immenses.
Com el riu, que s'escapa.
Com el llac, que dorm.
Com la boira, que desorienta i atrapa.
Com sorolloses cascades.
Com refrescants plugims.
Com el núvol, que creix ràpid
i es desfà...

Aigua som, fins que en morir,
l'ànima, alliberada, se'ns evapora.

Photobucket

Comentaris

  • Tot és aigua[Ofensiu]
    nuriagau | 16-07-2010 | Valoració: 10

    Científicament, l'ésser humà conté el 75% d'aigua. Amb aquest poema ens demostres que també els sentiments humans són aigua i que viu en harmonia dins d'un planeta ple d'aigua.

    M'ha agradat aquest nexe d'idees!

    Enhorabona, joandemataro!

    Núria