Àfrica

Ampolles plenes de vidre
Del vidre blau dels seus ulls
I Tabac a les camises
I arena dins els punys.

M’allunyo en un vol lànguid
En un salt que ens xopa els cors
A on planeja l’enyorança
D’allà on brunzeix el sol.

Àfrica, la terra lliure
Que te m’has quedat l’amor
Que estic plena de ferides
I aquestes de serenor.

Quan partia m’advertiren
Del senzill que es fer camí
I del mal que prometia
El fil de Teseu diví.

Ja he tornat als meus carrers
Ara són lloc d’enyorança
Entre els prats d’avellaners
Busco aquella seva dansa.

Aquells cossos tant torrats
De dolor i desesperança
Aquell aire perfumat
Aquell sol roig amagant-se.

Àfrica, la terra lliure
Tant cert era el vell encís
Ets música de la terra
La remor del paradís.