Alienació

Un relat de: Nina Arnau

L'habitació era com un raig de sol. De debò, quan hi entraves a llum es flitrava pels ulls i fins i tot algún cop et deixava cec o almenys plorós. Això era perquè tot estava perfectament ordenat, els llapis alineats, a l'armari tot plegat, i la llumeta sempre encesa. El capçal del llit era de fusta i els llençols blancs, com sempre. Era una persona tant neta que als racons hi deixava flors. Imagineu-vos quatre parets que acaben en perfecte angle recte. L'olor és... com de vent, com de temporal. I el color blanc nuclear. Era tant neta que al matí escombrava, a la tarda treia la pols i a la nit fregava. Ho netejava tot, els marcs de la porta començaven a pelar-se de tant de passar-hi el drap amb ímpetu. Fins que un matí, després d'escombrar, es va netejar l'ombra.

Comentaris

  • Amb l'ombra ben neta[Ofensiu]
    SenyorTu | 11-03-2015

    És la plàstica, la cadència... tens una escriptura d’aquelles que a mi m’atrapen, Nina Arnau. La frase final, però, no l’entenc; la comences amb un “Fins que... amb el que aixeques expectatives, com si hagués de passar una cosa definitiva, però només es neteja l’ombra... només un grau més alienació.

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 06-03-2015 | Valoració: 10

    Un relat que a mi m' ha tecordat una persona estimada ja difunta
    Ens veiem
    Montse

l´Autor

Nina Arnau

5 Relats

4 Comentaris

2687 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00