Adéu

I pots veure com dia rere dia va desepareixent tot el que quedava, i tu víctima del temps i del destí, impotent, no hi pots fer res més que contemplar com tot allò que un dia et donava vida, ara té la capacitat d'anar tenyint a poc a poc el teu cel de color gris, convertint els dies que passen amb rutina sense interés, pura obligació de fer veure a la gent que estàs bé per l'inútil idea de no deixar-te veure tota la realitat, per l'inútil idea de poder pensar que no acaba tot aquí, que els camins es retroben i que l'esperança segueix present.