13 dies

Un relat de: dibuixantsomriures
Fa 13 dies que vares decidir que no em necessitaves. Els 13 dies més pobres i més buits que he passat. Tant, que fins avui, no he tengut forces per encaram'hi i assumir-ho tot davant un teclat i unes quantes lletres.
Mai hagués pogut dir que una persona, tan radicalment diferent a jo, o no, pogués ferme veure que m'havia estat enganyant la major part del temps, donant un sentit a ma vida i un nom a 9 mesos d'ella.

Lentament els dies van passant deixant enrere aquelles paraules que tant em van costar d'assimilar. Un ''Ja no queda res'' covardment amagat entre tecles, em tirava per terra la vena als ulls que fins llavors havia duit posada i feia brollar unes llàgrimes que encara avui, no s'han aturat. I esque t'equivocaves, quedava jo, intentant donar forces a un nosaltres mancat d'esperances, il·lusions d'un demà víctimes de l'hipocresia i l'engany de tot el que encara esta per dir.

I noto com cada llàgrima que em cau s'enporta una part de mi que s'ha quedat amb tu. I vull cridar i no puc, l'impotència és més forta que jo. Un jo sense un nosaltres, un jo sense tu, un jo carent de significat, un jo esperançat de poder seguir perduda, encara que sigui entre boires, dins un tu feliç i complet.
I esque ja no em queda res, més que viure de records, i deixar de recordarme cada dia com estúpidament m'he quedat fixada en un punt esperant un no sé qué que m'ajudi a continuar, incapaç de refer una vida on no hi ets.

Comentaris

  • Que el teu nick es faci real[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 13-11-2012

    La desesperança omple aquest relat teu tant trist a causa d'algú en qui vas dipositar moltes esperances que no s’han vist realitzades.

    Amb el temps aprenem, tot i que ens costa molt d’esforç, que l’alegria ens neix de nosaltres mateixos i que les persones que ens acompanyen en el transcurs del temps de vegades ajuden a incrementar-la o a voltes el contrari, però que malgrat els obstacles podem seguir en la recerca de un raonable estat de felicitat.

    Et desitjo que trobis la teva manera d’omplir el teu temps amb somriures.

    Jordi.

    P.D.
    en llegir-te he pensat que potser aquest poema et pot donar una petita, minúscula ajuda
    http://relatsencatala.cat/relat/el-que-hagi-de-venir/1041428
    .

  • M'ha arribat...[Ofensiu]
    Masvidal_MMIX | 13-11-2012 | Valoració: 9

    és profund i sincer. He pogut sentir la tristesa i la buidor d'un amor que s'acaba, que ja no és correspost i que no saps si ho ha sigut algun cop. La força del desengany, que no aconsegueix el·liminar el desig de ser amb l'altra persona.

    D'altra banda, gràcies pel teu comentari al meu assaig "Viu!"

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dibuixantsomriures

dibuixantsomriures

15 Relats

10 Comentaris

7062 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
18-06

Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal
Que es prohibeixi a la gent 'nar pel món buscant res que no pugui anomenar.
Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts
I no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies,
Quan jo creia en tu.
FlorGroga-Manel