Adéu a l'estiu

Se'n va l'estiu; arriba la tardor.
El vent fred s'emporta la calor.
Fi de vacances, el passeig solitari.
Caigueren les fulles del calendari.

Famílies que es seguien amb bicicleta,
Matrimonis grans xerrant i "donant la volteta".
Què bonic era el passeig amb tota la gentada!,
Recorden les palmeres, pentinades d'una bufada.

Sorra, platja que estàs al costat,
Fresca onada, també t'han deixat,
Nens fen castells, pilotes al vol!
Tots estaven alegres, tots prenien el sol.

Roques fortes, immòbils, impertorbables.
Les onades us besen repetides vegades.
Entren i es retiren tristes en comprovar
Que aquell feliç record ja se'n va anar.

Enfurismat i desesperat vent,
Que no sap son trobar la gent,
raspalles els bancs i els racons.
Xiules, enyorat, tristes cançons.

Blai Vilalta