Cercador
A la IsTina
Un relat de: Orgull_de_classe- Compartir:
La Cristina
La que riu...
La que vola, sempre que vol...
La que s'emociona per res...
La que sempre té gust contrari a l'hora d'escollir nois...
La que robava llaminadures a l'estanc...
La que pensa passar-se la seva juventut plorant si no faig res...
La que posa aquell tó de veu quan parla amb adults...
La que s'emprenya quan suggereixo que la meva mort la faria feliç...
La que somia amb coses irreals...
La que diu "mama" a la meva mare..
La que riu, riu...peró no hi ha manera que foti les penes al riu..
La que estimo
La insegura...
L'autodestructiva...
La...Puta merda!
Ella....
Comentaris
-
tens raó..[Ofensiu]SomriureXsobreviure | 27-12-2005 | Valoració: 10
El millor poema que has escrit en temps... i el mes sincer de tots.. el més verdader i el k te mes amor..
merci per descriure tal i com és...
l'istina,l cristina, la tina, la cris.. es igual!!! la lluneta blava.. la trista.. la confosa.. l'enamorada..
ella és aixi
un petoo
testimuuu
l´Autor
95 Relats
197 Comentaris
92174 Lectures
Valoració de l'autor: 9.47
Biografia:
Deixada, desendreçada, neta i despentinada.(sé que t'agrada)
(Neceessito només una cosa.)
SAGRESTA'M(ara)
titeretea@hotmail.com (mail)