A cada petxina...

Un relat de: onatge
La mar du el teu silenci
i la sal fa que es conservi...
A cada petxina una
paraula sense veu.
Miro endavant però
tu no hi ets...
La mar m’acaricia la galta,
camino amb ella,
no tenim secrets.
La lluna ja no et
sembra en mi.
Tot és passatger i breu,
malgrat que ens
passem la via creient
tot el contrari.
Quins temps aquells
que enlairàvem estels,
a cada il·lusió el tresor
de la mútua abraçada.
Ara la barca de l’absència
només rema enrere...
El teu silenci escriu el
poema a l’horitzó,
però el meu cor
no el pot llegir...

onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

394467 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com